Chopin en polonès

Glòria Soler 12-02-2008

Chopin 5 Polonaises
Racmaninoff 5 Études-tableaux
Joanna Trzeciak, piano
KNS Classical A/014

Hi ha una creença generalitzada entre molts aficionats a la música segons la qual qui millor pot interpretar una obra d’un compositor del país és un paisà. Així, es diu que ningú toca Falla tan bé com un espanyol. No cal dir que el fonament evidentment nacionalista d’aquest discurs li resta credibilitat i que l’experiència s’ha encarregat de demostrar que haver nascut a la mateixa terra que l’autor no és garantia de res. No obstant, la versió que presenta la polonesa Joanna Trzeciak de les peces de Chopin té una càrrega històrica que segurament seria difícil de plasmar si no compartissin ambdós la ciutat de Varsòvia.
La interpretació que fa Trzeciak de les poloneses incideix especialment en el dramatisme. Ella mateixa ha reconegut que altres peces de Chopin com els valsos les considera frívoles i per això ha escollit aquesta forma pròpia del compositor que no permet gens de lleugeresa al pianista, sinó ben al contrari. Són, doncs, execucions amb molt de pes, fins i tot excessiu en alguns moments. L’accent tràgic fa que el resultat sigui poc viu, a la qual cosa hi ajuda el fet de lletrejar les notes.
Trzeciak és una artista que no s’abandona al romanticisme mal entès, aquell que considera que és més autèntic oblidar que existeixen el tempo, la pulsació i les dinàmiques per abandonar-se a la passió. Ella mesura cada nota i la fa durar exactament el temps que determina la partitura. El resultat és auster, concís i pesant.

A més d’oferir grans joies del repertori pianístic com la Polonesa op. 26 núm. 2 de Chopin, aquest disc també recupera un grup de peces poc interpretades en els recitals com els Études-tableaux de Rachmaninoff. Si no són tan conegudes com els concerts del mateix compositor es deu probablement al fet que són menys agraïdes per a l’intèrpret ja que no permeten un lluïment espectacular i fugen dels efectismes. Són –tal com diu el mateix nom- estudis, és a dir, un espai per a l’experimentació de la sonoritat; obres molt més intimistes i profundes creades a partir de detalls i motius que juguen sobre si mateixos volent extreure tots els registres de l’instrument. Especialment delicat és el compost en la menor, un petit poema musical.
La càrrega dramàtica és present en tot l’enregistrament. Hi ajuda el fet que només una de les deu peces sigui en tonalitat major. És apte, doncs, per a amants del romanticisme en el sentit més profund del terme i per a aquells que exigeixin una escolta implicada per part de l’oient. No és un disc per sentir a la lleugera.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!