Classicisme de la millor espècie

Josep Pascual 29-01-2007

Concerts per a violoncel i orquestra de Haydn i Monn

Haydn
Concerts per a violoncel i orquestra nº 1 i nº 2

Monn
Concert per a violoncel, cordes i clavecí en sol menor

Jean-Guihen Queyras, violoncel
Freiburger Barockorchester
Directora: Petra Müllejans
Harmonia Mundi
HMC 901816 DDD



El mercat discogràfic està prou assortit de versions dels dos concerts per a violoncel i orquestra de Haydn; n’hi ha per triar i remenar i per a tots els gustos. Si voleu les versions que beuen de la gran tradició ja ho sabeu: Du Pré, Rostropovitx… Però si us estimeu més algunes visions més personals (que no vol dir, ni de bon tros!, que les suara esmentades siguien asèptiques), o potser més arriscades, Harnoy i Isserlis, per exemple (n’hi ha molts més), us poden interessar. En el camp dels instruments antics i de la interpretació historicista també hi ha versions remarcables, i la de Christopher Coin amb Hogwood i The Academy of Ancient Music és de les més recomanables. Doncs bé, tenim ara entre mans una versió més? Es tracta d’una bona versió a afegir a les moltes que ja hi ha? Doncs no, som davant d’una versió extraordinària i que no pot deixar indiferent (i, encara menys, resultar decebedora); ans al contrari, és de les que desperten entusiasme, un entusiasme que encomanen els seus protagonistes. Els intèrprets adopten tempi lleugers, potser un xic més ràpids (en general) del que estem acostumats; tampoc no massa més, la veritat, però ens dóna la sensació que tot és més fluid (encara que no necessàriament massa més ràpid), tret de casos, com el tercer moviment del “Concert nº 1” en què la velocitat és gairebé trepidant (per cert, qui digui que en el classicisme del segle XVIII no hi havia música “marxosa”, que escolti aquest tercer moviment en aquesta versió). Un altre aspecte és que per molta sensació de rapidesa que domini, no es perd el lirisme delicat i refinat inherent a Haydn, la qual cosa fa que aquesta versió del tot historicista resulti atractiva per a un públic molt ampli, fins i tot per als qui (encara!) es malfien d’aquesta opció interpretativa “ben informada històricament”. Completa el programa el deliciós “Concert per a violoncel, cordes i clavecí” de Georg Matthias Moon (1717-1750), una de les moltes obres que marcaren el trànsit del barroc al classicisme i que és la més coneguda del seu autor, sobretot gràcies a la revisió i edició que en féu Arnold Schoenberg, publicada el 1912. Aquí ens arriba (és clar) en la versió original que és una preciositat, i en la interpretació de la qual els músics convocats per a la seva execució adopten un estil molt proper al barroc, de fet no del tot estrany al que adopten en Haydn. Aquest és un compacte d’aquells que no haurien de passar desapercebuts, perquè és magnífic tant pel repertori com per les interpretacions, i, fins i tot, sospitaríem que pot arribar a merèixer properament algun premi important. Ja ho veurem.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!