Classicisme romàntic

Josep Pascual 09-09-2012

Sonates per a violoncel i piano, de Carl Reinecke

Manuel Fischer-Dieskau, violoncel; Connie Shih, piano.

MDG, 2011

-Manuel Fischer-Dieskau és fill del gran Dietrich i de la violoncel·lista Irmgard Poppen. Músic amb àmplia experiència com a membre d'orquestres i de grups de cambra i reconegut mestre, la música de cambra és la seva gran passió i aquí es troba amb la pianista canadenca Connie Shih per donar vida a les tres sonates que Carl Reinecke escrigué per a violoncel i piano. Si Manuel és un violoncel·lista més que convincent, de tècnica segura i amb un cantabile noble i líric que es recolza en un so realment preciós, Shih comparteix amb ell un bon gust evident i unes capacitats ideals per formar junts un duet de cambra ideal. El repertori és prou agraït ja que la música de Reinecke és de les que proporcionen tant de plaer a qui la interpreta com a qui l'escolta. Reinecke va ser un de tants compositors del classicisme romàntic sorgits a redós del conservatori de Leipzig, centre d'un suposat conservadorisme musical que tingué en els primers romàntics - Schumann i Mendelssohn sobretot - els seus models i massa sovint ignorats sota la gran figura de Brahms. Reinecke va ser una mena de fidel guardià d'aquesta tradició davant el suposat progressisme wagnerià i actualment, ja superat el temps de les etiquetes i de les simplificacions que distingeixen entre conservadors i progressistes - parlem, és clar, a nivell musical i estètic - podem conèixer sense apriorisme aportacions tan destacables com la seva. La Primera sonata va ser elogiada per Schumann i la Tercera està dedicada a Brahms - concretament, a l'ànima de Brahms - un any després de la mort d'aquest gran mestre. Totes tres són testimoni de la fidelitat que Reinecke mantingué al llarg de tota la seva vida a un món musical i estètic que el captivà de ben jove i amb el qual s'hi va comprometre activament. Al cap i a la fi, un món que era el seu. Les versions es mouen entre la vehemència i passió romàntiques i la claredat i la serenitat clàssiques: ja és això el classicisme romàntic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!