Construint una nova identitat

Bernat Rebés 21-05-2007

Koyaanisqatsi

Banda: Koyaanisqatsi
Títol: Pèrdua d’identitat
Distribució: www.koyaanisqatsi.org.es
Contacte: 651.862.755


Per fi. Els que seguim la trajectòria d’aquesta incansable banda ja no podíem esperar més. Sis anys després de l’aparició del primer i prometedor LP, anomenat ¡Basta Ya! i encara com a Stroh, editen Pèrdua d’Identitat, sota el nom de Koyaanisqatsi. I realment ha valgut la pena tenir paciència, perquè el nou treball dels egarencs desprèn tota l’energia continguda en aquests anys de maduració.

El primer que ressalta en polsar el play és la qualitat de l’enregistrament, especialment de les guitarres, del baix i la bateria, demostrant així el bon gust en l’elecció i la recerca del so desitjat, apropiat a l’estil i al context, gust forjat a còpia d’anys d’experiència i de molts quilòmetres a la carretera. Aquest so contundent i rodó dóna consistència a una base sobre la qual s’emmotllen les frases dels vents, trombó i trompeta, originals i més evolucionades que en l’anterior treball. No tan encertat és el so d’aquests metalls, als quals els falta una certa presència i gruix, sobretot en els moments de més protagonisme. Tot i això el vessant melòdic queda compensat amb escreix per les veus, que han experimentat una espectacular evolució en els últims temps. Conscients del repte d’afrontar la partida de Bebi, cantant que donava veu a Stroh, els renascuts Koyaanisqatsi s’han posat les piles en aquest aspecte i, de les veus rapejades de l’anterior formació, n’han sorgit línies melòdiques i diàlegs de gran qualitat. Irra, que abans tocava el saxo, ara s’ocupa de la veu principal i del baix, demostrant que ha estat un error que no ho hagués fet fins ara. La seva veu distorsionada dóna una dimensió vocal a la banda que abans no tenia, així com també els cors, que responen a una bona apropiació de clixés comuns de l’estil i d’una imaginació pròpia d’un productor atent i inspirat, amb visió global i criteri.

Així, de mica en mica, es van construint els temes “canyeros” i de tempos ràpids que conformen el disc, farcits de detalls rítmics sorprenents, tan propis de Koyaanisqatsi, i que donen al seu punk-rock-hard-core una personalitat tan particular. Poques traces trobarem de l’ska-core d’anys enrere, ja que l’ska queda confinat a breus moments i quasi sempre a tempos tan infernalment ràpids que pràcticament no són percebuts com a tal.

En definitiva, música concebuda tant per ser escoltada amb atenció com per ser ballada, música per viatjar i rodar sobre l’asfalt, pensada per ser exportada en les seves interminables gires arreu d’Europa, amb els seus directes explosius que embogeixen sales i sales dels nostres veïns de dalt. Esperem que l’edició d’aquest brillant nou disc els obri més portes a prop de casa i tinguem ocasió de veure’ls sovint sobre l’escenari.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!