De vegades la descarnada senzillesa ens deixa fora de lloc

Joan Pere Gil Bonfill 01-10-2008

Obra per a Piano de Josep Cercós
Miquel Villalba, piano
Anacrusi 040 fermata/ contemporània

Una vegada més, i seguint la tasca de redescubriment dels nostres compositors, en Villalba ens delecta amb un nou treball i constato que tot el que arriba a tocar ho converteix en bona música amb el seu paternal so.
Piano- ballet, Fragment, Sonata, Preludis ambulants i Preludi, recitatiu i fuga, on aquestes dos últimes obres estan publicades a les editorials Clivis i Tritó respectivament son les obres que formen aquest disc.
En el llibret del disc és poden trobar unes paraules del compositor Josep M. Mestres Quadreny on descriu la forta impressió que li va causar al sentir tocar en Cercós la seva pròpia obra. Fins a quin grau va afectar la influència de l’Escola de Viena als compositors del nostre país? Cercós tampoc va poder escapar d’aquests imant.

La primera obra del disc, Piano-ballet és una obra diàfana on respira una innocent sensibilitat acompanyada de l’ombra omnipresent de la Sonata d’Alban Berg (la seva opus 1 segons el seu catàleg oficial) una obra que perfectament podria transcriure els diàlegs d’una pel·lícula muda. Sobre el Fragment dir que es tracta d’una peça amb molta introspecció harmònica. L’inici de la Sonata respira un aire d’Impromtu schubertià seguint amb el Prestissimo on em recorda a un dels reivindicatius temes de Prokofiev igual al picaresc tema del Rondó. Entre aquests dos temps es troba el Tpo.di Forlana on conviu una estranya transparent foscor i seguidament enllaça amb el Rondó abans esmentat, final resolt amb una acuradíssima claredat.
Tot un tema, el Preludi dels Preludis ambulants. El so schubertià que aconsegueix
Villalba és ni més ni menys el que l’obra demana a crits. Estaria Cercós treballant la gran Sonata en Si bemol Major de Schubert? En la cadiraire ens transporta a una mena d’èxtasi a les fosques i no saber on s’anirà a parar. Com sempre dic, un dels aspectes a ressaltar de Miquel Villalba és la netedat al tocar i així ho demostrar a L’Estudi al piano on desplega tota una gran pulcritud.

Cal destacar un gran detall per part de l’intèrpret i és la dedicació del treball discogràfic al compositor Josep Soler qui fou el primer impulsor d’aquest projecte. A més l’edició del disc està feta amb molt bon gust i una coberta realment original i molt adient. Estic parlant d’un retrat de Josep Cercós realitzat pel pintor Josep Cabré.

De vegades la descarnada senzillesa ens deixa fora de lloc.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!