Del Garreta simfonista

Josep Pascual 01-07-2012

Les illes Medes i Impressions simfòniques, de Juli Garreta

OBC; Miquel Ortega, dir.

Tritó, 2011

-Pau Casals tenia en alta estima, personal i artística, al compositor empordanès Juli Garreta: "He manifestat diverses vegades per tot el món la meva admiració per la música del gran amic Juli Garreta, i que la qualitat del seu temperament musical era comparable a la dels grans compositors". Casals es va sentir "meravellat pel sentiment i el talent" de Garreta que es manifestava en les seves sardanes i l'animà a escriure per a orquestra; en paraules de Casals, "obres de volada simfònica". I l'inoblidable mestre afegia: "Estic content que ho fes, perquè produí unes obres mestres, que jo vaig presentar amb l'orquestra a casa nostra i a l'estranger". Més: "No conec altre cas comparable al de Juli Garreta. Les seves sardanes i obres simfòniques contenen música de primer ordre, i l'aparició d'aquesta flor boscana, que no havia rebut consells de ningú, és com una mena de miracle. En la persona de Garreta hi havia l'embrió d'un gran mestre, un embrió que, per falta d'estudis, d'orientacions, d'un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud. Rodejat de circumstàncies més favorables, aquests genis en potència esdevenen un Beethoven o un Brahms". I encara afegia Casals: "El cas d'aquest autodidacte genial ens ha de fer meditar perquè demostra les possibilitats que hi ha en el nostre poble. Garreta, malgrat la seva mort prematura, ha deixar a Catalunya una producció exemplar, admirable de frescor, d'inspiració i de ciència".

Les obres orquestrals de Garreta, si no totes sí la gran majoria, tenen el seu origen en la confiança que va fer-li Pau Casals. Sobre això se n'ha escrit més d'un cop i no hi insistirem ara i aquí, però només esmentem aquest fet pel què suposa, per un cantó, de la vàlua de Garreta, capaç de desvetllar l'interès d'un músic de la talla de Casals, i per un altre, pel fet que Casals estimulava determinats compositors catalans per nodrir el repertori simfònic. Garreta morí l'any 1925 als cinquanta anys d'edat, en plena maduresa doncs, però encara amb un camí per endavant que no va poder recórrer. Casals veié l'arribada del feixisme a Catalunya i això suposà el seu exili i la fi d'un simfonisme català encara incipient, que tot just començava a afaiçonar-se. Els que ocuparen el poder per la força de les armes just acabada la guerra civil no estaven per músiques i menys si la música era catalana, de manera que tot plegat acabà en un somni mai ni realitzat. Resten, però, mostres d'aquella aventura musical que tingué en Casals un dels seus grans protagonistes i aquí, amb aquest disc, en tenim una mostra. Tal com passà anys enrere amb els enregistraments d'obres de Garreta per a Edigsa dirigides per l'aleshores molt jove Antoni Ros Marbà, un altre cop som davant, amb aquest CD, d'un esdeveniment musical de primer ordre. Però, a més de pel seu valor documental i pel seu abast històric, cal, amb aquest disc, i cal fer-ho un cop més, reivindicar Garreta com al gran compositor que fou - que és - i, sobretot, gaudir de la seva música. Primer escoltem el poema simfònic Les illes Medes, estrenat el 1923 al Palau de la Música Catalana sota la batuta de Pau Casals. Obra ambiciosa, no és un poema simfònic programàtic en un sentit descriptiu. No es tracta d'una obra descriptiva sinó que pretén evocar un paisatge en un moment personal determinat del compositor. Ell mateix digué que aquesta obra expressava "l'enyorança d'un dia de festa compartit amb els amics feia quasi vint anys" en un ambient agradable i en un moment de les seves vides particularment feliç i esperançat. Amb Les illes Medes ens trobem davant la constatació que Garreta va ser un gran compositor però que encara podia haver anat més enllà tant si les circumstàncies a què es referia Casals li haguessin estat més favorables com si la mort no li hagués arribat tant d'hora. Després escoltem la primera obra orquestral de Garreta, estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona sota la direcció de José Lasalle. Aquestes Impressions simfòniques, per a orquestra de corda, han restat en l'oblit durant tot un segle. Aquest fet és l'expressió d'una realitat musical, cultural i política ben trista i no cal que en aquest sentit afegim res més. La dada és prou eloqüent. Ara ens arriba feliçment en un enregistrament ben fet i amb una interpretació que, com la de Les illes Medes, destaca per la seva qualitat i per allò que en diem la feina ben feta. Era un deute històric amb Garreta i encara esperem que continuem en aquesta línia. Almenys, cal desitjar-ho.

L'any que Garreta escrigué les Impressions simfòniques encara no coneixia personalment Casals, ja havia escrit força sardanes, conreava la música de cambra amb amics, fet aquest que li havia permès entrar en contacte amb els grans clàssics, i ambicionava donar-se a conèixer com a compositor diguem-ne seriós. Aquests Impressions íntimes palesen un cert academicisme - potser unes ganes de mostrar que el compositor en sap de fer música - però també una certa influència wagneriana - fins i tot hi inclogué una cita de Tristany i Isolda - i d'un mesurat catalanisme musical per anomenar-lo d'alguna manera. Tot plegat, llavor sens dubte de l'esdevenidor de Garreta, punt de partida d'una trajectòria prometedora. Cal esperar que aquest CD no passi inadvertit i que sigui objecte del reconeixement que mereix.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!