Deliciós programa barroc

Josep Pascual 29-01-2007

Suites concertants

Telemann
Suite en la menor TWV 55. A4

Bach, Johann Bernhard
Suite en sol menor

Bach, Johann Sebastian
Suite en si menor BWV 1067

Haendel
Suite de l’òpera Rodrigo

Arion
Director: Barthold Kuijken
Atma Classique
ACD 2257 DDD



Arion és un conjunt instrumental els membres del qual van començar les seves activitats com a col·lectiu el 1981. Potser el seu nom us soni més com a quartet però el grup pot ampliar-se fins a uns vint integrants, i en els més de vint anys de la seva trajectòria ha comptat amb la col·laboració de solistes i directors tan eminents com Monica Huggett, Daniel Taylor, Hervé Niquet, Philip Pickett i altres noms il·lustres de la interpretació historicista. El seu repertori preferent és el barroc i en aquest àmbit les seves versions són sempre, a més de ben informades històricament, vitals i amb un grau d’expressivitat que no sempre trobem en aquesta mena de grups (potser, i és de justícia reconèixer-ho, sí que ho trobem en la generació actual d’intèrprets d’aquest corrent tal com és el seu cas). Arion, doncs, és un dels conjunts instrumentals més adients per a la interpretació d’obres barroques i un dels més destacables de l’actualitat, de manera que és lògic que algun cop el seu camí es creués amb el de tota una institució en aquest camp com és Barthold Kuijken, qui pren la batuta en aquest disc interessantíssim (no tot és tan conegut com caldria i com es mereixen les obres que aquí escoltem, tret, és clar, de la celebèrrima suite bachiana que tothom coneix), alliçonador (aquesta música sembla, en sentir-la per l’Arion i Kuijken, que hagi de sonar així i no de cap altra manera) i, simplement, preciós, d’aquells discs que no et cansaries mai d’escoltar. El programa és una clara expressió dels “gustos reunits” del barroc, els diferents estils “nacionals” (l’italià, l’alemany, l’anglès i el francès) que passaven per damunt de les fronteres i que produïren obres tan genuïnament germàniques amb un esquema i estil inequívocament francès amb clares influències italianes com és el cas de la “Suite BWV 1067” de Johann Sebastian Bach. I ja que parlem de Bach, pareu especial esment en l’obra que aquí escolteu, escrita pel seu cosí Johann Bernhard Bach (1676-1749), síntesi dels estils francès i italià com la de “Telemann” que ens proposa aquest programa. De Haendel escoltem una de les obres compostes abans de la seva arribada a Anglaterra, on fou donada a conèixer coincidint amb l’anunci que en breu arribaria a establir-se en aquell país un “mestre italià”. Fou un èxit, però resultà que l’anunciat “mestre italià” era un alemany que estava cridat a ser el relleu de Purcell en el barroc anglès i artífex d’una música que els britànics sentirien com a molt pròpia tot i ser genuïna expressió dels “gustos reunits” de l’època.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!