LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Lluís Domènech 18-12-2007
Sirens in the Ditch de Jason Isbell
New West-Dock

El primer treball en solitari de Jason Isbell, un veterà músic d’Alabama de 28 anys, ha estat una de les grates sorpreses de l’any. Jason no és, en absolut, un desconegut ja que durant sis anys ha estat un dels tres cantants-compositors de la banda d’alt-country Drive-by Truckers. Els DbT són una de les millors bandes americanes del moment. Formada per Patterson Hood (fill del mític baixista David Hood) i el seu amic Mike Cooley a Athens (Alabama) l’any 1996, han publicat sis discos: “Gangstabilly” (1998), “Pizza Deliverance” (1999), el directe “Alabama Ass-Whuppin”, l’aclamat “Southern Rock Opera” (auto-editat el 2001 i reeditat el 2002 per Mercury Records) centrat en els grans Lynyrd Skynyrd com a metàfora del declivi cultural del Sud dels Estats Units. Després d’aquest treball, Rob Malone, un dels tres guitarres del grup, marxa i Jason Isbell ocupa el seu lloc. “Decoration Day” (2003) és un disc conceptual on diferents personatges, poc afortunats, s’enfronten a difícils situacions. A finals del 2003, Shonna Tucker, que ja havia col•laborat amb la banda, substitueix Earl Hicks al baix. El reconeixement de la crítica arriba amb “The Dirty South” (2004) que s’endinsa en les misèries del Deep South. “A Bleesing and a Curse” (2006) suposa un canvi en el so del grup: hi ha menys “rock sureny” i s’acosta al rock dels 70. El 2007 ha estat mogut pels DbT; a l’abril en Jason Isbell deixa la banda, el grup col•labora en l’impressionant “The Scene of Crime” (no us el perdeu!) de la veterana Bettye LaVette i prepara nou treball, “Brighter than Creation’s Dark” que, segons diuen, sortirà publicat el gener del 2008.
En el seu primer treball en solitari, Jason Isbell no ha estat sol: els Drive-by Truckers Shonna Tucker (baix), Brad Morgan (bateria), Patterson Hood (guitarra) i John Neff (col•laborador habitual en els directes de DbT), a més els veterans David Hood i Spooner Oldman l’acompanyen.
“Sirens of Ditch” ha estat gravat, intermitentment, al llarg de quatre anys (!) als mítics FAME Studios de Muscle Shoals (Alabama). És una impressionant col•lecció de cançons de dolor i esperança on el rock, el folk, el blues i el soul es barregen entre pianos, pedal steels i guitarres; un brillant i complet cançoner amb grans influències de la música americana tradicional. Hi ha el rock dels 70 a la contundent “Brand new kind of actress” que obre el disc. “Grown” és una barreja d’alt country i rock. El magnífic blues “Dress blues” (YouTube) és una agre reflexió sobre la guerra d’Irak (“What did they say when they shipped you away to fight somebody’s Hollywood war?”). A “Chicago promenade” ressona el millor Tom Petty, mentre que el soul més sentit inunda “Hurricanes and hand granades“, una desesperada cançó d’amor. “In a razor town” és una peça folk seguint la tradició de Pete Seeger o Woody Guthrie. Tampoc hi falta el “rock sureny”: “Shotgun wedding” i “The magician” estan plenes de personantges fracassats, sense futur, que no saben què fer amb la seva vida.
Selecció Natural: “Brand new kind of actress”
VERSIÓ EN PDF
Carregant...