Descobrint Comes

Bernat Dedéu 16-09-2010

Joan Baptista Comes. In Festo Corporis Christi (València, ca. 1635)

Victoria Musicae. J. R. Gil-Tàrrega, director. La mà de guido. València, 2009

-No és estrany que -durant el segle XVII- algunes de les millors Seus dels Països Catalans i d'Espanya es venguessin l'ànima per fitxar Joan Baptista Comes, excel·lent Mestre de Capella reivindicat amb justícia en aquest magnífic compacte. El grup valencià Victoria Musicae hi regala una reconstrucció hipotètica d'una missa de Corpus Christi a la Seu de València pels volts de 1635. Hi ha música del Mestre (l'ordinari de la missa Qué fértil es el año, escrita a vuit veus en dos cors i baix continu), algun dels seus motets -ben complementats amb un villancet de Francisco Guerrero (1528-1599)- i l'impressionant himne Pange Lingua de Tomás Luis de Victoria, en aquell moment organista de la Seu valenciana.  

La història de la partitura està prou ben descrita al llibret introductori, que firma Francesc Villanueva, un dels tenors coristes. Centrem-nos en els resultats musicals, innegablement esplèndids. Només posem una pega a aquest compacte, que desllueix el producte final; el magnífic estat vocal dels cors, i alguna errada en la producció, fa que els instruments acompanyants quedin excessivament muts, en un molest segon terme. I és una autèntica llàstima, vist el magnífic rendiment que sentim, per exemple, a la peça instrumental Caro mea i en les breus intervencions del vent a la seqüència Lauda Sion Salvatorem. Per la resta, aquest és un disc per gaudir d'una música amb extraordinària trempera.  

Sense arribar a les subtilitats teatrals del Barroc alemany tardà, Comes fila una música de marcat caràcter sentimental. Es troba més a gust, diria jo, en textos evocatius com el Kyrie, i més limitat en instants on la narrativa pedagògica del text es fa pesada. Escolteu, per exemple, un Gloria marcat d'un clima estoic i meditatiu molt més que sorprenent, quasi enigmàtic, poc usual en un moviment més aviat celebrador. La direcció de J. R. Gil-Tàrrega no decau en cap moment; m'interessa molt i molt, per exemple, el sentit progressiu del crescendo -aparentment inaudible- que marca alguns moviments de la partitura, fins arribar a nivells conclusius apoteòsics, com era el final del primer villancet.  

La batuta té un cor magnífic al seu servei. Cal ser molt perepunyetes per trobar alguna pega a aquestes veus en estat de gràcia (és cert, l'afinació va un pèl baixa al verset Ecce panis Angelorum de la Sequentia i als atacs finals de l'Ofertorum; alguna cosa ha de dir el crític, que no té altra feina que ser criticat al seu torn...), perquè el nivell d'implicació és total. El cronista perepunyetes correrà ben aviat a adquirir, si la pujada monetària al mes de setembre ho permet, altres gravacions del conjunt dedicades al mateix compositor (la missa In nativitate domini o la Missa de batalla), així com altres perles que s'intueixen interessants, com les obres de José de Nebra. Quan se'ns descobreix un músic així, cal pagar amb petits favors tanta gràcia immensa. A disposar.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!