Diàlegs

Josep Pascual 17-09-2012

Transcriptions. Bach, Debussy, Saint-Saëns, Mozart, Wagner, Rachmaninov, Tchaikovsky i Ravel

GrauSchumacher Piano Duo

Neos, 2012

-Un nou CD del GrauSchumacher Piano Duo que, per diverses raons que anirem exposant amb la brevetat que s'imposa, incideix un cop més en establir lligams i tensions entre la música actual i la de temps enrere, ja sigui pel repertori com, especialment en el cas que avui ens ocupa, per una visió més general de la música que anomenem clàssica i que afecta, naturalment, la interpretació i l'accés a determinada música. Parlem-ne. Als seus enregistraments i concerts podem trobar-nos amb música de Purcell i Cage, de Ligeti i de Schütz, de Messiaen i Bach... En aquesta ocasió, el repertori pel què fa als autors entra dins d'això que diem clàssics en un sentit ampli: Bach, Debussy, Saint-Saëns, Mozart, Wagner, Rahkmàninov, Txaikovski i Ravel, però el diàleg que acostuma a establir entre passat i present també és present aquí. En primer lloc, les transcripcions per a piano a quatre mans o per a dos pianos semblen ser cosa del passat. Actualment no calen si podem gaudir dels originals gràcies als discos, i la seva justificació, que en un principi era purament funcional i per cobrir la manca d'accés a aquests originals, ja no hi és, si més no des d'aquesta perspectiva. Ara bé, si tradicionalment els límits d'aquest repertori eren la música feta a casa, al saló familiar, i per tant no calia ser gaire exigent amb la interpretació, en l'actualitat la cosa és ben diferent si ens decidim a afrontar-lo. I més si es tracta d'enregistrar-lo i qui se n'ocupa és un duet de grans pianistes com és el cas. El grau d'exigència i el rigor és, doncs, molt alt. Té justificació, doncs, aquest disc? Doncs sí des de la perspectiva d'aquest diàleg intemporal: unes interpretacions del màxim nivell, de plena professionalitat, per a unes músiques sorgides majoritàriament per atendre una demanda utilitària més modesta o, en el millor del casos, per facilitar l'estudi dels originals. Des del rigor de dos grans intèrprets actuals de reconeguda trajectòria pot abordar-se aquest repertori que en les seves mans esdevé gran repertori, exigent i sobretot plaent i convincent per a qui escolta. Bach segons Myra Hess, Saint-Saëns segons Debussy o Mozart segons Busoni, que són músiques que trobem aquí, exemplifiquen aquest caràcter de diàleg de què parlem. En aquest darrer cas, el diàleg és estètic i sovint mostra d'admiració i homenatge dels transcriptors als transcrits. Les excepcions venen per les transcripcions dels mateixos autors dels originals, és evident, i aleshores ens tronem a trobar amb la funcionalitat... o potser no?

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!