El "jove" Brüggen

Josep Pascual 22-07-2012

Oratori de Pasqua, de J. S. Bach

Pieter-Jan Belder, orgue; Ilse Eerens, Michael Chance, Markus Schäfer, David Wilson-Johnson; Capella Amsterdam; Orchestra of the Eighteenth Century; Frans Brüggen, dir.

Glossa, 2012

-El gran atractiu d'aquest CD és l'Oratori de Pasqua, és clar, i també el fet que sigui Brüggen qui s'ocupi d'aquesta obra extraordinària però realment el Concert per a orgue i orquestra amb què comença ens captiva només iniciar-se l'audició. Qualsevol pensarà que és per omplir els minuts i fins i tot hi haurà qui passarà directament a l'Oratori, però aquest magnífic concert adquireix una importància insospitada. Es tracta d'un de tants concerts fets amb posterioritat a la mort de Bach que és, com tants d'altres, un enfilall més o menys encertat i adient de fragments instrumentals de cantates, en aquest cas de la 35 als moviments extrems i de la 156 al central. De fet, a les Cantates de Bach hi ha episodis veritablement concertants de gran interès i una proposta com aquesta - que ja és part de la tradició i que ja forma part del repertori concertant bachià que originalment no és que sigui massa nombrós - té interès si, com és el cas, està ben fet. El moviment central, una pàgina inspirada com tantes hi ha al catàleg bachià, és original per a oboè, i amb l'orgue com a solista sona meravellosament. De fet, Bach ja va transcriure l'original per a clavecí i orquestra en un concert cèlebre. Així doncs, ens trobem amb una obra bachiana extraordinària com sempre però és que, a més, la interpretació li fa plena justícia. Brüggen, en plena i lúcida maduresa, condueix els efectius orquestrals amb el rigor habitual i amb una vitalitat que, curiosament, sembla que hagi anat creixent amb els anys, un cas semblant al sorprenentment rejovenit Abbado. Fins i tot diríem que amb una expressivitat més intensa que potser s'ha anat beneficiant d'insòlits i entusiastes - també profitosos - contactes de darrera hora com Chopin, de qui Brüggen ha estat fa no res un intèrpret admirable i alhora insòlit - ens referim, és clar, a la seva sensacional integral de les obres del compositor polonès per a piano i orquestra en un doble DVD de Glossa que és, com ja sabem, imprescindible - . I després ve una de les obres majors del gran Bach, l'Oratori de Pasqua, en una versió exultant, a estones, solemne, rica en matisos i sovint majestuosa en tots els sentits. A més, la magistral obra bachiana es beneficia de la proverbial transparència interpretativa de Brüggen i tot queda ben clar, tant les línies com els textures sense, però, que res no soni esquifit sinó sempre ple i fins i tot grandiós sense trair l'esperit genuïnament bachià i, per tant, barroc i d'una certa contenció i sobrietat en més d'un moment. Tant l'orquestra com el cor - admirable en tot moment - i els solistes comparteixen amb Brüggen el plaer de donar vida a aquesta música meravellosa des d'una vitalitat que, potser, sorprendria al sobri director holandès fa alguns decennis. Potser diria, si hagués pogut escoltar-ho: "Això ho dirigiré així? No ho crec". Doncs sí, i és una interpretació magistral.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!