LPC3

Feia temps que esperàvem el nou disc dels Belle & Sebastian. Sabíem que estaven treballant juntets, des de fa cinc anys, en alguna història sorprenent. Al final, el que ens hem trobat és un projecte del líder de la banda, Stuart Murdoch. Ell és el creador de l'univers B&S, d'un llegat que s'ha anat refent, construint des d'aquell debut l'any 1996, amb el Tigermilk i el If You're Feeling Sinister, sens dubte els seus millors discos, que ha anat evolucionant des d'aquell inici indie-pop-malencònic amb arranjaments de corda quasi orquestrals i veus insinuades, fins al soul, funk, pop setantero i glam dels seus últims treballs. Amb l'ultim disc, The Life Pursuit (2006), B&S ja havien dibuixat totes les seves cares. Després de tot plegat, la banda ha fet una pausa i Stuart Murdoch ha ideat aquest nou projecte. 
 
God Help The Girl és una pel·lícula que es començarà a rodar aquest 2010. De moment, ja tenim la banda sonora. El disc és la història d'una noia, Eve, que viu apassionadament envoltada de música. Eve ens explica les seves passions, les seves pors, les seves relacions, els seus amics. Després de somriures i llàgrimes, contradiccions i inseguretats, Eve acaba ingressada en un psiquiàtric amb un transtorn alimentari. Aquest és l'argument que, suposem, tindrà el film. De moment, el que tenim són 14 talls que escenifiquen l'acció musicada, amb l'Eve (Caterine Ireton, la vocalista en quasi tots els temes), en James (el mateix Stuart Murdoch també canta en tres temes), la Cass (Anna Miles), l'Anton (el gran Neil Hannon canta un dels millors temes del disc, Perfection as a hipster) i la Cassie (Asya canta la preciosa dream pop I just want your jeans). Ells són els personatges del musical, però també hi trobem altres veus femenines (Celia Garcia, Dina Bankole, Alex Klobouk i Brittany Stallings), els B&S al complet musicant l'escena (Mick Cooke, Stevie Jackson, Richard Colburn, Bob Kildea, Chris Geddes i Sarah Martin) i una orquestra de fins a 45 músics conduïts per Rick Wentworth, experimentat compositor de bandes sonores. 
 
La creació, producció i direcció de tot plegat la duu a terme Stuart Murdoch. El procés ha estat lent, laboriós. Després de la composició, Stuart va posar un anunci a un diari d'Escòcia on demanava veus femenines per a un projecte de llarga durada que s'estava gestant, i d'aquí van sorgir les set veus que protagonitzen el disc. El resultat és sublim, un disc pop que es passeja pel jazz amb orquestracions delicioses, esclats seixanteros i setanteros, sobretot quan elles canten com les girl groups dels setanta, i un reguitzell de melodies inoblidables que ens recorden sovint aquells inicis pletòrics dels B&S (Come monday night i, sobretot, A down and dusky blonde, són el que sempre hem estimat dels escocesos). Aquí, a més, Murdoch recupera el protagonisme de la veu femenina que la seva banda havia perdut des que Isobel Campbell va decidir volar pel seu compte. 
 
No tenim disc nou de B&S, però aquest no només alleugereix l'espera, sinó que suposa un punt d'inflexió. Murdoch materialitza un somni, editar un musical de rock protagonitzat per veus femenines. Nosaltres li agraïm perquè ens segueix enamorant; gaudir d'un disc d'aquesta majestuositat és un regal immillorable. I amb el temps, un d'aquells clàssics que retrobem una vegada i una altra al nostre imaginari musical. Temps al temps.