Entre el renaixement i el barroc

Josep Pascual 07-11-2011

Lamentationes Jeremiae Prophetae, de Joan Baptista Comes

Victoria Musicae; Josep R. Gil-Tàrrega, dir.

La mà de Guido, 2010

-Quan escoltem aquestes Lamentacions de Joan Baptista Comes (València, 1582? - 1643) no podem deixar de sorprendre'ns per la marcada personalitat del compositor malgrat detectar-hi alhora unes influències ben clares. Comes és una figura cabdal en una època de canvis profunds a nivell estètic i això es reflecteix en la seva obra que, en els seus millors exemples, com en aquestes magnífiques Lamentacions, ens mostra l'empremta inconfusible de llur estil. Hi ha casos com el de Comes en diferents èpoques, casos de compositors que, com ell, representen la coronació d'un estil i l'eclosió d'un altre sense, però, deixar de reflectir en la seva producció uns trets característics. Podem pensar en el romanticisme gairebé clàssic de Mendelssohn o en l'expressionisme de Mahler que obre camins alhora que no perd vincles amb la tradició romàntica, i així ens trobem aquesta mostra d'un Comes que es mou entre el renaixement i el barroc, que recull la gran tradició dels mestres hispànics amb Victoria al capdavant alhora que mira cap a Monteverdi i, repetim, sense deixar de ser ell mateix. Més encara, diríem que fou ell mateix en tant que artista que es movia còmodament entre dos mons. Aquestes Lamentacions són alhora sòbries i espectaculars. Tenen l'emoció continguda del misticisme més recollit i el llenguatge florit de la policoralitat de clara inspiració veneciana. Mai monòton, Comes pot ser tan intimista i d'una expressivitat lluminosa, homòfonament renaixentista i dramàticament barroc. Gil-Tàrrega, al capdavant d'un Victoria Musicae en estat de gràcia, ens ofereix un disc destinat a ocupar un lloc principalíssim en la discografia de Comes. Al final de les Lamentacions, el Christus factus est, un motet d'una gran intensitat expressiva aconseguida amb una escriptura gairebé homòfona del tot, sòbria com un madrigal renaixentista però tan colpidora com un coral barroc. Perfecte - i malauradament brevíssim - complement a unes Lamentacions extraordinàries.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!