Furtwängler i la Berliner Philharmoniker

Josep Pascual 29-01-2007

Obres de Txaikovski i Shubert

Txaikovski
Simfonia núm. 6
Schubert
Simfonia núm. 8
Berliner Philharmoniker
Director: Wilhelm Furtwängler
Archipel ARPCD 0101 ADD



Abans que res, compte!, la Inacabada que ens ofereix aquest compacte es presta a equívoc. Aclarim-ho. La contraportada del llibret del CD ens diu que la gravació d'aquesta magistral simfonia de Schubert data del 10 de febrer del 1952, mentre que a la part posterior de la capsa ens indica que és del 10 del febrer del 1951. És la mateixa gravació que ja coneixem per haver-la distribuït ja fa anys Deutsche Grammophon i que data del 10 de febrer del 1952. Versió coneguda per tot bon afeccionat, magnífica, extraordinàriament subjectiva, molt personal, farcida de llicències pel que fa al tempo i a les dinàmiques. El tempo queda ben aviat suspès, just abans de l'entrada del tema líric del primer moviment i l'efecte és realment màgic doncs tot el que ve després és veritable drama sense paraules. Profunda, impressionant… una Inacabada inconfusible. La Patètica fou gravada a El Caire el 19 d'abril del 1951. Aquest que subscriu coneixia alguna Patètica de Furtwängler (com la magnífica de 1938 a Berlin) però no aquesta, que és, naturalment i pel que fa a Furtwängler, un cop de geni rera l'altre (i amb un so més que acceptable). Dues simfonies dramàtiques de gran entitat que troben una batuta excepcional per a fer-les reviure. Furtwängler, passats uns cinc minuts que ens posen al corrent del caràcter de l'obra (som al primer moviment) atorga al silenci un gran valor expressiu que dóna pas a l'entrada de l'inoblidable i melancòlic tema principal. Tot a foc lent però tot molt clar, i fins i tot (i parlem de Furtwängler!) no és estrany que ens vingui a la memòria el Txaikovski dels ballets, atès el sorprenent impuls rítmic que el mestre alemany imprimeix (i que ens ofereix un Allegro con grazia, segon moviment, veritablement ballable). Però essent Furtwängler qui està a la batuta, és al quart moviment (Adagio lamentoso) on trobem el vehicle més genuí per a les seves personalíssimes característiques com intèrpret. Una Patètica sorprenent i molt recomanable al costat d'una Inacabada de llibre.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!