Galuppi forever!

Josep Pascual 14-10-2012

L'inimico delle donne, de Baldassarre Galuppi

Filippo Adami, Anna Maria Panzarella, Alberto Rinaldi; Opéra Royal de Wallonie; Rinaldo Alessandrini, dir.

Dynamic, 2011

-La publicitat d'aquest DVD ens diu que aquest enregistrament de L'inimico delle donne del 3 de febrer de 2011 a l'Òpera Reial de Valònia és la recuperació d'aquesta obra de Galuppi des que fou estrenada al teatre San Samuelle de Venècia a la primavera de 1771 (les notes del llibret ens diuen a la tardor), estrena a la que seguiren algunes representacions al llarg de més de deu anys. Va ser, doncs, una obra que va gaudir d'un cert èxit però que fou oblidada després tal com succeí amb tantes altres. Ara bé, la recuperació d'aquest títol en temps recents és anterior a les funcions que recull aquest DVD ja que el juny de 2006 es va representar a Melk, Àustria, per l'Opera Stravagante a les ordres d'Ivano Zanenghi. Aquesta versió de 2006 és excel·lent i fins no fa gaire circulava per Internet un enregistrament privat sense imatge que ens descobrí a molts aquesta delícia del gran Buranello. Ara ens trobem amb una nova interpretació, ja comercial, que té al seu favor la imatge i la presència de tot un mestre com és Rinaldo Alessandrini. L'escenografia de Stefano Mazzonis di Pralafera aporta un notable atractiu al descobriment d'aquesta òpera en un versió escenificada de gran nivell, amb coreografia d'Anusc Castiglione i unes ombres xineses a càrrec del Teatro Gioco Vita que, igual que el vestuari de Frédéric Pineau conflueixen en la creació d'un gran espectacle. Alessandrini és apreciat pel seu rigor com a intèrpret i també per la seva demostrada destresa com a director operístic, de manera que en ell s'uneixen la figura indiscutible de l'historicisme interpretatiu de trajectòria de gran abast i l'home de teatre que sap què té al faristol i al capdavant. En aquest sentit, Alessandrini ha estat l'opció encertada dels responsables del teatre belga per fer reviure aquesta joia del gènere còmic que tingué en Galuppi el seu gran referent en col·laboració amb el seu llibretista Goldoni. Per a L'inimico delle donne, però, es basà en un llibret de Giovanni Bertati i no de Carlo Goldoni. Amb Bertati només creà aquesta òpera que cal considerar com una de les més destacables del gènere còmic, el gènere que Galuppi creà amb Goldoni amb unes característiques ben diferenciades de l'opera seria. Goldoni comparava Galuppi amb el pintor Rafael, i deia d'ell que "escriu obres plenes de dolçor". Les bellíssimes melodies de Galuppi, les harmonies que amaguen sorpreses de tant en tant, l'escriptura vocal i instrumental digna d'un mestre que es permet de vegades alguna audàcia i un sentit teatral indiscutible, situen aquest compositor com un dels grans autors operístics de tots els temps (avui no ens referirem a la seva cabdal influència en el desenvolupament del llenguatge genuïnament pianístic ni a la seva contribució a la música de cambra). Malgrat que els enregistraments de les seves òperes ens arribin molt de tant en tant, ja comptem amb tot un reguitzell d'excel·lents versions a les quals s'hi afegeix aquesta. I encara diríem que, aquesta, ocupa entre les altres un lloc principalíssim. Alessandrini, a banda d'ocupar-se de la direcció musical, ha revisat la partitura editada per Riccardo Carnesecchi basada en els manuscrits originals. És evident que Alessandrini coneix la partitura en profunditat, i ens n'adonem només iniciar-se l'obertura, que és una veritable delícia i de la qual ens ofereix una versió exquisida i vital malgrat que, evidentment, l'orquestra no és de les grans. Tot i això, Alessandrini en treu el màxim profit i sembla que, segons avança la interpretació, tot soni cada cop millor. A més, l'òpera té una música bellíssima i els cantants realitzen un treball excel·lent.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!