Homenatges

Josep Pascual 17-07-2012

Piano Works, de Ferruccio Busoni

Roland Pöntinen, piano

CPO, 2011

-Per temperament, per vivències al llarg de tota la seva existència ja de ben menut i per orígens familiars, Ferruccio Busoni (1866 - 1924) sempre es mogué entre el món germànic i el món llatí. També és cert que per tota això i per altres motius, fou figura de trànsit entre moltes coses: entre el segle XIX i XX a un nivell estètic més que purament temporal, entre el classicisme - entès en un sentit ampli, és clar - i la modernitat, entre el romanticisme i les avantguardes, entre Bach - el seu compositor admiradíssim, mestre sempre referencial i reverenciat - i Liszt  de qui fou deixeble directe i hereu fidelíssim - , entre el gran pianisme de concert i la confidencialitat de les pàgines més íntimes, entre el virtuosisme i l'especulació, entre el lluïment del virtuós espectacular i enlluernant i el rigor del sòlid compositor que fou. Una dada: entre els seus deixebles n'hi hagué dos que ens donarien una mesura de la seva personalitat polièdrica - a banda de la seva capacitat com a mestre per promoure el desplegament de la personalitat de cadascun d'ells - que són Kurt Weill i Edgar Varèse.

Els homenatges bachians d'aquest disc comencen amb la prou coneguda versió de la Xacona de Bach per a piano original per a violí sol, tot un desafiament per a qualsevol pianista que Pöntinen resol amb la seva habitual competència tècnica i excel·lència musical. Pianista destacat del panorama actual, Pöntinen és tota una garantia en aquest repertori que demana un virtuós veritable alhora que un músic consumat, un intèrpret de debò. Després dels homenatges a Bach venen els homenatges a Mozart i a Chopin, tres compositors més propers entre sí del que podríem imaginar en un primer moment. De fet, tant Mozart com Chopin manifestaren en diverses ocasions la seva admiració per Bach de la mateixa manera que la proximitat entre Mozart i Chopin és evident en comparar determinades composicions d'un i altre; per exemple, els concerts per a piano i orquestra del polonès no s'entenen sense Mozart. Més encara, hi ha una de les Variacions Goldberg, la vint-i-cinc, que és curiosament i sorprenentment chopiniana - avant la lettre és clar - i en Bach trobem de tant en tant mostres de melodia acompanyada que semblen anunciar-nos Mozart o, si més no, el classicisme. Mozart escrigué fuges per influència de Bach, de la mateixa manera que Chopin escrigué els seus preludis en reconeixement al mestre alemany i creà unes meravelloses variacions sobre el duet Là ci darem la mano del Don Giovanni de Mozart. I Busoni, com a intèrpret i com a compositor, es fongué i confongué amb tots tres i participà d'aquest món subtil de referències que Pöntinen, en enfrontar-se a aquest repertori, no dubta en subratllar. Contrapunt, exquisidesa i lirisme, rigor i rubati, mesura i vehemència, que troben el seu lloc en aquest repertori, queden clarament expressats en les versions que d'ell ens ofereix Pöntinen.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!