Intemporal, atemporal

Josep Pascual 10-05-2012

Plainscapes, de Peteris Vasks

Latvian Radio Choir; Sigvards Klava, dir.

Ondine, 2012

-Sigvards Klava és un director coral de prestigi internacional prou reconegut arreu i bona part d'aquest prestigi és degut a la llarga col·laboració amb el Cor de la Ràdio Letona. Els primers contactes de Klava amb aquest cor, un dels millors del món - reconeixement que inclou, per cert i òbviament, el d'un dels millors del seu país, que ja és meritori per la gran quantitat i qualitat dels cors que hi ha - es remunten a 1987 i des de 1992 n'és el titular i director artístic. Els nombrosos enregistraments del cor a les ordres de Klava mostren un alt grau de perfecció i refinament i això arriba també el CD que avui ens ocupa. Vasks, un dels més destacats compositors bàltics i un dels més interessants i alhora personals del panorama actual, sap aprofitar al màxim les possibilitats que el cor li ofereix. La seva escriptura arriba a un veritable virtuosisme, la interpretació de la qual només és a l'abast dels millors cors i dels millors directors. No debades la música coral és una part central i molt principal del conjunt de la seva obra i aquesta panoràmica amb obres escrites entre 1977 i 2008 és una excel·lent introducció al més genuí i autèntic de la seva producció. Vasks, com altres creadors del nostre temps, es mou còmodament entre la tonalitat però, lluny d'expressar un caràcter epigonal o una estereotipada repetició de fórmules ja conegudes, resulta d'una novetat estranyament familiar o, potser a l'inrevés, d'una familiaritat nova. Vasks ens sorprèn - i de vegades ens corprèn - amb un llenguatge ja conegut que alhora ens sembla nou. Com molts altres, el seu punt de partida cal cercar-lo en altres músiques que l'han portat fins a un eclecticisme personal i molt "assumible" per a una majoria que, si es tragués la mandra de sobre, sabria i podria valorar aquesta música com es mereix. I potser més d'un es reconciliaria amb la música del nostre temps. Sonoritats deliberadament arcaïtzants d'un estrany avantguardisme al costat d'un estil d'arrel avantguardista que ens evoca músiques de temps reculats conviuen en un estil fascinant el gaudi del qual només és possible escoltant amb calma, sense presses i potser sense explicacions prèvies ni justificacions. I més si la interpretació és tan brillant com és el cas que ens ocupa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!