La Griselda d'Scarlatti

Josep Pascual 26-01-2007

Scarlatti, A.
Griselda
Dorothea Röschmann, soprano; Lawrence Zazzo, contratenor; Veronica Cangemi, soprano; Bernarda Fink, mezzo; Silvia Tro Santafé, mezzo; Kobie van Rensburg, tenor
Akademie für Alte Musik Berlin
Director: René Jacobs
(3 CD) Harmonia Mundi HMC 901805-07 DDD



El llibret sobre el que es basa aquesta òpera de Scarlatti, escrit per Apostolo Zeno, va ser musicat per primer cop per Carlo Francesco Pollarolo el 1701; després per Antonio Maria Bononcini (1718), Tommaso Albinoni (1728) i Antonio Vivaldi (1735), entre d'altres compositors. Aquesta és la darrera òpera de Scarlatti, estrenada al Teatre Capranica de Roma el gener del 1721. Després el compositor va establir-se a Nàpols, on passà els quatre anys que li restaven de vida dedicat a la música instrumental (essent un dels màxims artífexs del pas de l'antiga sonata a tre al quartet de corda clàssic) i rebent músics joves que anaven a trobar-lo cercant consell, essent Johann Adolf Hasse el darrer dels seus deixebles. Griselda és una òpera de maduresa, on l'autor aconseguí un extraordinari equilibri entre elements plens de contrastos i fins i tot antagònics (còmic-tràgic, heròic-pastoral, acció-introspecció, cant florit-recitatiu, passatges vocals de lluiment-episodis instrumentals de certa rellevància…) arribant a retratar hàbilment els personatges d'una manera més que convincent i superior al treball de molts del seus col·legues en aquest aspecte, doncs Scarlatti va ser un gran compositor escènic. La versió que ens ofereix el segell Harmonia Mundi te el seu origen en un muntatge de la Staatsoper Unter den Linden del gener del 2000, veritable rescat d'aquesta òpera que restà oblidada durant gairebé tres segles després de la primera i única representació romana del 1721. Només per això ja caldria recomanar la seva audició però és que la qualitat de la versió fa plena justícia a la meravellosa música que conté (i encara l'enalteix fent, per moments, que el que sentim adquireixi més vàlua de la que realment té; per exemple, en com s'interpreten aquí els recitatius, d'una teatralitat tan intensa com a les de les àries). L'equip vocal (amb noms de primerísima fila) i instrumental a les ordres de Jacobs ens ofereix una versió extraordinària d'una òpera que mereix una millor sort que l'oblit en què fins ara es trobava. Tot un esdeveniment discogràfic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!