La perfecció

Josep Pascual 23-10-2012

Motets, de J. S. Bach

Monteverdi Choir; John Eliot Gardiner, dir.

Soli Deo Gloria, 2012

-Ja fa molts anys, a principis de la dècada de 1980, van aparèixer un parell de vinils al segell Erato amb els motets de Bach en la interpretació del Cor Monteverdi i els English Barroc Soloists sota la direcció d'un aleshores jove John Eliot Gardiner. Suposo - permeteu-me que parli en primera persona - que degué ser arran d'un viatge a Andorra que aquests dos discos arribaren a casa. Jo aleshores era molt jove i Bach em tornava boig. Aquells motets en dos vinils esdevingueren un veritable tresor. Un bon dia - sí, diguem "un bon dia" per anomenar-lo d'alguna manera - , en arribar a casa, la meva mare em va mostrar un dels dos discos partit per la meitat. Resulta que el disc va caure misteriosament a terra. Estava desconsolat però la mare va trobar una ràpida solució: "Si el trobes, compra'l". A l'endemà vaig anar a una botiga de Barcelona que ja no existeix i el vaig trobar. En tornar a casa el vaig escoltar de cap a cap. Quina meravella! Van anar passant  els anys i van arribar altres motets de Bach, i els vinils van restar adormits en passar definitivament al CD i desaparèixer el plat. Però mai no vaig oblidar aquells primers motets i esdevingueren referent inoblidable tot i les excel·lents versions que vaig anar coneixent i gaudint. Ara, molts anys després, en escoltar la darrera versió que Gardiner n'ha fet amb el seu cor de sempre i amb un quartet instrumental - violoncel, contrabaix, fagot i orgue - estic segur que s'ha superat a sí mateix que és com dir que ha superat tots els altres motets. Som, és arriscat dir-ho però - permeteu-me que segueixi parlant en primera persona - així ho sento, davant la versió definitiva i la referència absoluta d'aquest corpus meravellós. L'afegit del BWV Anh. 159 té la seva justificació com ens explica el mateix Gardiner a les notes del llibret. Per cert, i per increïble que sembli, l'enregistrament s'ha realitzat en directe. El Cor Monteverdi està en estat de gràcia i és comprensible que molts el considerin el millor cor del món. Tant se val, però, ja que això de les classificacions no va enlloc. El que sí és evident és que la seva interpretació, si no és perfecte, s'apropa molt a la perfecció. I Gardiner coneix aquest repertori com potser ningú. Voldríem creure que aquesta veritable joia discogràfica no passarà desapercebuda i, encara més, rebrà diversos premis que, sens dubte, mereix. Recomanació total i entusiasta. I tant!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!