La riquesa del teclat del segle XVIII

Josep Pascual 15-11-2012

Sonates i tocates, de Joseph Nebra

Moisès Fernàndez Via, piano

Verso, 2011

-Si és que a algun dels hipotètics lectors d'aquesta ressenya s'anima a escoltar el CD que presentem, ben segur que el sorprendrà el minut i mig de silenci total del primer track. Deixem-ho estar. La resta és una joia. Després d'aquest silenci justificat potser a les notes del llibret pel pianista - un silenci justificable? - ens trobem amb un repertori fascinant on hi ha algunes primícies discogràfiques. Per a qui calgui, un advertiment: no confoneu Manuel Blasco de Nebra amb aquest Joseph de Nebra. Ambdós autors del trànsit del barroc al classicisme i un i l'altre artífex d'una obra per a teclat de gran interès. El primer, reivindicat recentment per diversos pianistes dels quals destaquem Pedro Piquero amb la integral d'aquest autor per a Columna Música, un d'aquells enregistraments imprescindibles; i del segon, la veritat, ben poca cosa fins ara. Joseph Nebra va néixer a Calatayud el 1702 i va morir a Madrid el 1768. Segons sembla, la seva escassa producció per a teclat té un origen o motivació pedagògica tot i que, en escoltar-la, ens adonem que va més enllà de quelcom funcional i el compositor s'hi implica. De fet, Nebra tingué entre els seus afortunats deixebles el seu nebot, el ja esmentat Manuel Blasco de Nebra, el qual, evidentment, va prendre bona nota d'un estil que l'influí decisivament en el seu corpus creatiu fascinant i magnífic tal com hem conegut recentment sobretot mercès a l'enregistrament esmentat una mica més amunt. La defensa d'aquest interessantíssim repertori que fa el barceloní Moisès Fernández Via és digna d'elogi. Versions brillants i alhora mesurades com correspon a la música elegant de Nebra, de vegades profunda i en tot moment captivadora pel seu acabat perfecte i pel seu idiomatisme - ens referim al teclat, és clar - indiscutible. És música concebuda per al teclat de la seva època que sona meravellosament en un piano actual i que l'intèrpret fa reviure amb respecte i alhora amb la necessària implicació. Sens dubte, un disc que omple un buit discogràfic amb unes interpretacions del màxim nivell.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!