La tornada de Color Humano

Marta Ramon 26-11-2010

Madibá, de Color Humano

Kasba Music, 2010

-Color Humano és un grup de llarga trajectòria que va treure el seu primer disc el 1994, Moskowa Libre a la seu d'una casa ocupada de París. En els anys posteriors i fins el 2003, van veure la llum dos discos més Hambre de vida (1997) i Burundanga (1999) que consolidaren el seu estil de fusió, latin i rock combinat amb bases africanes i cors femenins.

El grup, instal·lat a Barcelona des del 1995 ens presenta ara el seu nou treball Madibá, un retorn definitiu després del retrobament de 2008 en un concert solidari a la Sala Apolo i una aposta per continuar els èxits obtinguts durant la particular dècada dels 90 amb aquest quart disc editat per Kasba Music.

Madibá significa aigua, l'aigua que cau del cel, l'aigua del mar que s'ha de creuar per viure, l'aigua que, a la fi, ens dóna la vida...

El disc pren com a fil conductor la història d'en Süleyman, un emigrant subsaharià qui, ple d'esperança, decideix marxar de la seva terra, deixant-ho tot enrere en busca de fortuna i una millor qualitat de vida i s'encamina cap a la terra promesa, que en aquest cas es veu representada en Europa. El viatge es perfila a través de les 12 cançons que conformen el disc i que ens retraten les diferents situacions per les que passa en Suleyman, fent una crida a la dignitat de l'home i l'esperança.

"Suleyman emprende un viaje valeroso y visionario, sorteando infinitas fronteras que dividen a los seres humanos".

L'estil de Color Humano ens remet inevitablement a tot aquell moviment social i musical sorgit a finals del 90 de grups de fusió i abanderats de la filosofia multicultural en pro de la diversitat cultural, amb Manu Chao com a principal representant. En el cas de Color Humano les lletres senzilles, cantades en castellà, francès i algun idioma africà desconegut, transmeten un missatge clar, i moltes vegades potser naïf, on es promulga l'amor, la felicitat, la igualtat de les persones i la reivindicació dels drets humans fonamentals, d'una manera tan aclaparadora que de vegades es confon amb un disc per a infants. És el cas del tema Todos hijos, acompanyat per una coral infantil i Felicidad, tema final.  

Vivimos en países diferentes, hablamos idiomas distintos, tenemos creencias diferentes...sí que somos un poco distintos pero no somos diferentes. Todos hijos de un mismo mar. Una misma tierra, una misma luna. De un sol que nos da la vida. Para convivir bajo un mismo cielo.

D'altra banda les lletres ens recorden i reivindiquen aquelles situacions de misèria que pateixen moltes persones arreu del món amb greus problemes socials com la fam, les malalties o la misèria extrema. Malgrat les reivindicacions plausibles no cal oblidar que les generalitzacions sobre el vast continent africà no responen a una realitat homogènia sinó que relaten el cas de només alguns països amb certes condicions extremament complicades i certa visió compassiva no ajuda a tenir una actitud més positiva de la diversitat real del continent.  

Amb una bona colla de músics i un enregistrament impecable, amb un estil propi de veu punxeguda, riffs de guitarres i una mica de funk, recolzats per un trio rítmic de percussió, bateria i baix acompanyats d'una harmònica, Color Humano torna a escena en un moment social ben diferent del dels 90 i esperem que s'incorpori amb èxit en les noves dinàmiques musicals que s'estan generant a la Barcelona actual.

D'altra banda el disc també incorpora la participació de l'artista Lusmore Dauda que ha dissenyat la portada i l'interior amb la història de l'immigrant Suleyman.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!