L'altre Cavalli

Josep Pascual 15-05-2012

Vespro della Beata Vergine, de Cavalli

Concerto Palatino; Bruce Dickey i Charles Toet, dir.

Glossa, 2012

-Cavalli és un compositor apreciat per les seves òperes. Al seu llegat escènic trobem algunes de les més interessants i personals aportacions del segle XVII a l'òpera, sovint d'un estil inconformista, alhora que es compten entre les més importants contribucions a un gènere aleshores joveníssim. La seva música religiosa és força desconeguda tot i que en aquest àmbit de la seva creativitat trobem una quantitat gens menyspreable de mostres de la seva qualitat com a creador. Les vespres que ens ofereix aquesta nova joia del Concerto Palatino forma part d'un recull titulat Musiche sacre publicat a Venècia el 1656, quan el compositor vivia la seva maduresa artística i personal. Aleshores, a més, gaudia de l'èxit que arreu coneixien les seves òperes. Aquestes Vespres ens mostren un Cavalli inspirat i que domina el seu ofici, un genuí músic venecià del seu temps, que pot passar del recolliment més sobri a l'espectacularitat més exuberant, que sap quan i com fer ús de les dissonàncies amb finalitats expressives amb el domini que coneixem dels veritables homes de teatre; i ell en fou un, i dels grans. Naturalment, aquesta música és indissociable del lloc per al qual fou concebuda, la catedral de Sant Marc de Venècia. Cavalli, com altres compositors del seu temps, aprofità les possibilitats que li oferien els efectius venecians de l'època, nodrits de cantants i intèrprets instrumentals d'alt nivell, alhora que se serví de les possibilitats que li oferia l'edifici. Com Gabrieli, Cavalli aprofità els efectes d'eco i la grandiositat policoral però també, com Monteverdi, va saber expressar-se d'una manera lírica i íntima. I això tant en l'escriptura instrumental com en la no instrumental. En aquest darrer sentit cal destacar la presència de canzone i de sonates escrites per a tres i fins a dotze veus purament instrumentals que esdevingueren per al compositor un cap privilegiat d'investigació. El resultat, amb la magnificència de la policoralitat, de la impressionant severitat del cant pla i de la riquesa contrapuntística, és extraordinari. La interpretació aconsegueix reviure la solemnitat i alhora el recolliment de les cerimònies a què Cavalli destinà aquesta música sense cedir davant l'efectisme i sense caure en cap moment en una interpretació rutinària.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!