L'art de la claredat

Antoni Colomer 28-01-2011

El arte de lo pequeño. Robert Schumann

Judith Jáuregui, piano

Columna Música, Colección Jóvenes Intérpretes, 2010

-Avalada per la seva presència al Festival Musika-Música de Bilbao, a la Quincena Musical de San Sebastián, el cicle organitzat per la revista Scherzo o al Festival International de Piano de La Roque d'Antheron, Judith Jáuregui, als seus 24 anys, és una de les pianistes emergents del panorama musical espanyol.

Formada a la seva ciutat natal, San Sebastián i a la Hochschule de Munich, ara ens presenta, a través de la col·laboració de Juventudes Musicales de España, i poc abans de presentar-se a l'Auditori de Barcelona el proper més de març, el seu primer enregistrament comercial centrat en Robert Schumann.

Havíem tingut la sort d'escoltar a la jove pianista fent música de cambra del mateix autor al Festival de Peralada i ja aleshores la sensació va ser que l'afinitat amb l'estil del compositor, líric i evocatiu, profund i juganer segons el moment li esqueia molt al lirisme de la pianista guipuscoana. Qualitats aquestes que es reflecteixen en aquest interessant enregistrament que inclou els primers opus per a piano del jove Schumann. Els fascinadors Papillons op. 2, amb tot el seu lirisme en miniatura, i el Fantasiestücke op. 12, més la propina de l'Allegro op. 8.

El primer que es fa manifest en escoltar el CD és, com hem dit, la identificació de la intèrpret amb el món espiritual i sonor de Schumann, la maduresa interpretativa, la capacitat reflexiva i la bellesa del so, malgrat una presa de so un xic metàl·lica.

Les miniatures que constitueixen aquesta joia pianística del romanticisme alemany, aquest calidoscopi que és Papillons estan plantejades amb elegància i claredat, d'una manera senzilla i espontània ja des de la introducció, en la que Jáuregui mostra les seves millors cartes, sobretot en un número 2 ple de lirisme i pausa. La fluïdesa i l'equilibri és la característica predominant d'una lectura a tenir en compte.

A Fantasiestücke es desprèn una força elegíaca poc comuna, i és que Jáuregui dóna sensació de gran maduresa, de saber el que es fa en tot moment. Tot i això en algun fragment (Aufwchung) es troba a faltar una certa contundència, un cert múscul, una mancança extrapolable a l'Allegro en Si menor. Però la pianista ho supleix amb qualitats com la precisió i la claredat expositiva. Potser massa claredat en passatges que requereixen major visceralitat, però si alguna cosa positiva s'agraeix del pianisme de Jáuregui  és el menyspreu del manierisme. En cap moment busca l'efecte fàcil, l'"épater pour épater" que és marca de fàbrica en molts joves pianistes que es volen obrir camí en el competitiu món del grans circuits. Tot això fa de Jáuregui una "rara avis", una artista amb coses a millorar i a madurar, però  a qui caldrà seguir les passes de ben a prop.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!