Llibre Vermell de Montserrat

Arturo Palomares 26-01-2007

Ensemble Micrologus
Capella de Música de Santa María del Mar
Segell Discant

Si li demanem a algú neòfit de la música antiga per el títol d'algun manuscrit hispànic medieval, en prou feines ens podrà citar mitja dotzena d'exemples, però el que és ben segur és que s'hi trobarà entre ells el llegendari Llibre Vermell de Montserrat.

Què té aquest recull de peces que tant agrada a la gent?

En primer lloc s'ha de dir que es un repertori íntimament lligat al poble català tant per la seva procedència com pel seu ús exclusiu. D'altra banda cal destacar el seu "mestissatge" que comporta el fet de ser música religiosa cantada pel poble. Si a tot això li afegim el fet de que moltes d'aquestes peces eren interpretades per fer ballar als peregrins, realment ens podem adonar de que ens troben davant d'un repertori extraordinàriament ric i plural. Així doncs el treball que ens proposa el Emsemble Micrologus amb la col·laboració de la Capella de Música de Santa Maria del Mar no ha estat gaire fàcil, sobre tot a l'hora de presentar-lo davant del públic català coneixedor segur de diferents versions.

Sortosament sabem que el repertori medieval es com una font d'aigua inesgotable que li dóna a cada grup el que es mereix en funció del treball i de l'entusiasme que posi en l'intent. Així ens troben amb una versió molt creïble i evocadora que mostra al oient un funcionament intern molt equilibrat entre les recreacions instrumentals i les parts vocals. Pot ser al respecte s'hauria de dir que normalment inclòs en l'antiguitat es farien servir les veus mes polides i cultivades pels fragments solistes, i els cantors mes populars s'afegirien als fragments corals. Aquesta no ha estat però la decisió de la versió que se'ns mostra, i que fa servir les veus de la Capella de Santa Maria del Mar per les tornades i els cantors de tècniques tradicionals per les parts solistes; pot ser serà aquest contrast el que mes ens sobta en la primera audició. De tota manera en la versió s'ha de destacar per sobre dels historicismes la creativitat musical de l'Ensemble Micrologus que fa que sense distorsionar els elements de la partitura original, aquests, queden perfectament realçats mitjançant els diferents nivells sonors, les dinàmiques generals, les discretes ornamentacions vocals i la tímbrica instrumental.

Caldria ressaltar la interpretació de la peça "Ad mortem festinamus" una de les obres musicals mes representatives del panorama musical que segurament va ser el credo social d'aquesta època de pesta de finals del segle XIV, (davant de la brevetat de la vida deixem de pecar doncs s'acosta la mort...) A aquesta cançó la conjunció d'instruments arcaics i les veus antiguitzants ens transporten veritablement a un paisatge festiu i macabre a l'hora, ambient imprescindible per fer-nos ballar, gaudir i pot ser fins i tot patir amb la dansa de la mort.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!