Misses romàntiques

Josep Pascual 09-06-2012

Missa sancta, obres de Carl Maria von Weber i Fredrich Kiel

Solistes vocals; WDR Rundfunkchor Köln; WDR Rundfunkorchester Köln. Helmuth Froschauer, dir.

Crystal Classics, 2010

-Enregistraments llicenciats del segell Capriccio de la segona meitat de la dècada de 1999 que ara ens arriben des del catàleg de Crystal Classics amb un cert retard ja que la seva publicació data de 2010. En tot cas, sigui benvinguda aquesta reedició, gairebé com qualsevol altra de Capriccio, un segell que ens ha donat moltes i molt agradables sorpreses als discòfils des de fa anys. En aquest cas ens trobem primer de tot amb la fantàstica Jubelmesse de Carl Maria von Weber, al seva Missa sancta núm. 2, en una versió ben resolta per uns solistes correctes (en algun cas, una mica més que això) i uns efectius corals i orquestrals de bon nivell a les ordres d'un bon director, disposats tots ells a fer-nos gaudir amb una música amb la qual, és evident, han gaudit interpretant-la. No es tracta de primeres figures en cap cas ni la versió és d'aquelles que captiven per la seva personalitat o per les seves audàcies. Tot és al seu lloc i està ben fet; i amb això ja està prou bé. I, sobretot, tothom serveix l'exquisida obra de Weber amb la millor de les intensions i amb un entusiasme que no poden amagar. Que la solista de l'Offertorium no resplendeix especialment (més aviat al contrari) sobretot a l'inici d'aquest fragment, on passa algun mal moment, o que de vegades trobem a faltar major vehemència des de la batuta? Doncs sí, però el que escoltem està la mar de bé. A més, no hi ha massa on triar i aquesta versió té entre les seves virtuts l'anar acompanyada d'una Missa solemnis del poc divulgat Friedrich Kiel. Aquesta composició s'inscriu dins el redescobriment romàntic de Bach tractant l'estil bachià des d'una perspectiva genuïnament romàntica. Kiel es deixà influí per Bach des de Mendelssohn per dir-ho de manera prou gràfica i aquesta obra n'és un bon exemple. I Kiel sembla ignorar deliberadament el classicisme i la figura cabdal de Beethoven i passà, com dèiem, de Bach als romàntics, sobretot a Mendelssohn i a algun altre, Schumann, per exemple. Això malgrat que el Glòria, per esmentar un fragment significatiu i prou eloqüent en aquest sentit, pugui evocar en nosaltres el record de la Missa solemnis de Beethoven però, si ens hi fixem bé, veurem que això és ben bé una altra cosa. La versió és com la de la missa precedent de Weber: voluntariosa, respectuosa, entusiasta i, en general, ben resolta, amb moments més encertats que altres però globalment satisfactòria.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!