Músic d'ofici... i una mica més

Josep Pascual 30-11-2011

Piano concertos, de C.P.E. Bach

Michael Rische, piano; Leipzig Kammerorchester; Morten Schuldt-Jensen, dir.

Hänssler, 2010

-Certament C.P.E. Bach no va ser ni el més dotat ni el més innovador i agosarat ni el més interessant dels fills del gran Johann Sebastian. Johann Christian - primer conegut com el Bach de Milà i després com el Bach de Londres, amic de Mozart malgrat la diferència d'edat amb qui l'unia a més una mútua admiració -, grandíssim simfonista, passaria davant i, sobretot, Wilhelm Friedemann, un d'aquells il·lustres desconeguts que no deixen mai de sorprendre'ns quan li fem atenció - i la mereix, i molt. Malgrat això, C.P.E. va ser el més cèlebre de tots ells en vida i va arribar fins i tot a superar en reconeixement públic al seu pare, cosa que avui ens sembla increïble. Ara bé, estem parlant en tot moment de grans compositors, i en el cas del pare, evidentment, molt més en estar situat a un altre nivell. I és per això, pel nivell de tots ells, que no voldríem que el nostre comentari elogiós envers Johann Christian i sobretot envers Wilhelm Friedemann suposés un menyspreu envers C.P.E. Ni de bon tros. Parlem d'un músic rellevant i influent en el pas del classicisme al romanticisme malgrat ser en tot moment genuïnament clàssic. Però és ben cert que en certs moments ens sorprèn molt gratament per les seves audàcies que podríem arribar a considerar com anuncis d'allò que vindrà tot i que amb una certa prudència. Una obra que palesa especialment això és el Concert Wq. 23 que sentim aquí en primer lloc i que fa que de vegades pensem en Haydn i en Mozart però també en Beethoven. L'altra obra concertant d'aquest disc, el Wq. 31, és també una mostra d'això amb la seva expressivitat que tant ens pot parlar d'un classicisme que sembla cercar una major intensitat apropant-se als cromatismes del barroc però potser també d'un anunci del romanticisme. Som en el temps del Sturm und Drang - Tempesta i passió -, mirada renovada a l'expressivitat barroca des de l'art racional i l'equilibri clàssics però també un cert preromanticisme. Entre aquestes dues obres trobem un Concert per a piano sol que originalment era per a piano i orquestra i que va ser reescrit. Realment manté el caràcter concertant i dialogant propi d'una obra per a solista i orquestra i hi ha cadències als dos primers moviments - escrits pel pianista d'aquest enregistrament - que semblen del tot genuïnes i amb la funció habitual en composicions d'aquestes característiques. Michael Rische, pianista versàtil prou conegut, ens ofereix amb Morten Schuldt-Jensen al capdavant de la magnífica Leipzig Kammerorchester - orquestra de cambra de la bachiana ciutat alemanya fundada el 1971 per membres de la mendelssohniana Gewandhaus - unes versions fresques i plenament adequades estilísticament d'aquesta música de C.P.E. probablement menor si la comparem amb les aportacions dels seus il·lustres germans - i ja no diem del seu pare! - però que mereix atenció i en la qual ens trobem davant d'un veritable mestre, bon coneixedor del seu ofici, com van ser-ho els Bach.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!