Música festiva per gaudir

Josep Pascual 24-09-2012

Rabelais. Fay ce que vouldras

Les sacqueboutiers; Ensemble Clément Janequin; Dominique Visse, dir.

Flora, 2010

-Dominique Visse no només és - i ho és des de ja fa molts anys - un dels contratenors de veu diríem més convincent per la seva credibilitat i indiscutible bellesa de tan natural com sembla la seva emissió i de tan nítid el seu color; sinó també un director que ens ha donat moltes alegries i que ens ha fet passar molt bones estones. De fet, la naturalitat, l'exquisidesa, l'aparent facilitat i la versatilitat que exhibeix com a cantant arriba a reflectir-se en la seva tasca com a director, especialment al capdavant del fantàstic Ensemble Clément Janequin. Aquí ens trobem amb un enregistrament tan interessant com divertit, igual que altres que el precediren i que alguns recordareu apareguts fa anys al segell Harmonia Mundi. A l'encís que produeix l'enregistrament pel repertori i la interpretació s'hi afegeix el del llibret de més de cent pàgines que és realment preciós. Textos recitats i peces de Josquin des Prés, Claude Lejeune, Clément Janequin, Claudin de Sermisy, Gabriel Bataille, Guillaume Costeley, Roland de Lassus, Antoine de Bertrand, Pierre Attaingnant i Loyset Compère ens expliquen una història prou coneguda centrada en el relat més cèlebre de Rabelais. El grup que dirigeix Dominique Visse, actiu des de 1978, ens ofereix unes interpretacions fresques i vitals com sempre, demostrant-nos un cop més que amb la música del renaixement es mouen com a peix a l'aigua i que es poden prendre totes les llibertats i totes les llicències que vulguin - que ho fan - i adoptar opcions que en altres podrien ser discutibles però que amb ells semblen necessàries, com si això no pogués ser d'una altra manera. La col·laboració en la part instrumental d'un altre grup de sòlida i llarga trajectòria com Les sacquboutiers afegeix interès i aquest vital rigor imprescindible en un repertori com aquest. Molt recomanable llegir el llibret quan ens explica per què aquest disc és com és i per què va més enllà de, com ens diu el text, "l'esquema habitual de la juxtaposició només justificada pels punts comuns d'època, de gènere i d'estil". Interessant i fins i tot divertit en més d'un moment com és habitual en els discos d'aquest ensemble que dirigeix Visse.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!