LPC3

Fragments de diversos compositors: Monteverdi, Purcell, Vivaldi, Händel, Rameau, Donizetti, Berlioz, Gounod, Verdi, Puccini, Offenbach, R. Strauss.
Intèrprets: N. Dessay, P. Mattei, V. Gens, E. Garanca, D. Daniels, Ian Bostrige, S. Blythe, P. Ciofi, R. Villazón, R. Alagna, P. Petibon, F. Lott, J. Van Dam i altres.
Segell: Virgin Classics
Referència: 0946 385755 2 8
Distribució: EMI


Hi han discos que, com el present, son i estan fets per gaudir. I el gaudi, no serà solament per els avesats al món operístic, els entesos, els connoisseur o fans del espectacular món de l’òpera, sinó també per aquells que volen descobrir un gènere que moltes vegades es tracta amb prejudicis com llunyà o difícil. Ja portem 400 anys d’òpera i aquest doble recopilatori, abraça fragments d’òperes des de la flamant “primera” òpera de la història: “Orfeo” de Monteverdi, fins una òpera tant sofisticada i bella com és L’Ariadne auf Naxos de Richard Strauss. Regal ideal per als nouvinguts, ja que els fragments contenen peces tant agraïdes com la multiespectacular ària de la Reina de la Nit de la Flauta Màgica (en una enlluernadora versió de Natalie Dessay) o la melancòlica i estremidora Una Furtiva lagrima de L’Elisir d’amore de Donizetti per el tenor del moment, Rolando Villazón. Virgin, dóna veu als seus gran divos, i ofereix un camí cronològic on destaquen versions extraordinàries del repertori operístic existent. L’escola elegant de Veronique Gens con a Comtessa d’Almaviva, o aquest baríton finés que sembla un “alumne avantatjat” del gran Thomas Hampson, Peter Mattei amb una encisadora i delicadíssima serenata del Don Giovanni: “Deh Vieni alla finestra”. La madura i vellutada veu de la jove mezzo letona Elina Garanca, el mestratge en la corda dels contratenors d’un eximi David Daniels o la senzillesa i frescor d’una de les millors händelianes des de fa més de 15 anys, la francesa Sandrine Piau. Però els grans noms es mesclen amb les noves figures, ja que, la dita falsa de que ja no hi han veus com les d’abans es una evident fal·làcia. La von Otter fent una master class com a Xerxes, es rellevada per la puresa de la línea en el cant i l’emissió del jove Philippe Jaroussky en un Vivaldi emocionant. Al segon disc, divos inapleables d’avui en dia com Dessay i Villazón, més un gustós Roberto Alagna en la versió francesa del Tombe de mes amïeux de la Lucie di Lammermour, brillen al costat de les emergents mezzos Sophie Koch (Komponist excel·lent) o la cada vegada més “bartoliana” Vivica Genaux, que es regala un rondó de La Cenerentola de vertigen. En resum, més de dues hores i mitja de música, sempre interpretada per grups i directors especialistes (E. Haïm, A. Curtis, M. Viotti, A, Pappano o K. Nagano) fan entendre com un art amb 400 anys d’història, és avui en dia, una de les arts més riques, variades i emocionants que l’esser humà conserva.