Panoràmica renaixentista

Josep Pascual 06-10-2012

L'Italie renaissance

Doulce mémoire; Denis Raisin Dadre, dir.

Naïve, 2012

-Doulce mémoire, el grup vocal i instrumental que dirigeix des de fa tants anys Denis Raisin Dadre, és una d'aquelles opcions segures si volem gaudir i apreciar la música del renaixement. I això passa per qualsevol repertori d'aquesta època, tant si és sacre com profà, culte com popular. Avui us proposem un estoig magnífic de sis CDs aplegats ara però que van ésser publicats entre 1997 i 2003, tots ells, és clar, centrats en la rica i heterogènia tradició musical renaixentista on conflueixen la música popular i la culta, la severitat i l'espontaneïtat, el recolliment i l'extraversió, l'àmbit cortesà i el carrer... Repertori de contrastos que l'ensemble Doulce mémoire subratlla amb coneixement i amb rigor però sempre amb aquesta sensació de fluïdesa i naturalitat reservada als bons intèrprets que saben transmetre allò que saben del repertori al qual s'han consagrat.

En primer lloc trobem un volum de 1997 centrat en el famós Il libro del cortegiano de Castiglione, publicat a Venècia el 1528. Aquí, Doulce mémoire són un grup vocal acompanyat per un ensemble instrumental de vents i percussions, Les piffari que ben aviat s'hi integrarien formant un sol grup com veiem ja al següent volum que comentem avui publicat un any després. Il libro del cortegiano va ser el llibre de capçalera de l'emperador Carles V juntament amb El príncep de Maquiavel i la seva influència va ser important. És un dels grans textos renaixentistes i en ell es considera a la música com a necessària i se'n recomana la pràctica quotidiana, a més de ser considerada com un "mitjà espiritual d'aprehensió de l'univers". El repertori del CD és un recorregut per les músiques dels escenaris i ambients del llibre, una excusa com qualsevol altra per a proposar tot un reguitzell d'obres renaixentistes d'autors anònims i altres ben coneguts com Heinrich Isaac, Bartolomeo Tromboncino i altres. El segon volum té com a excusa amb idèntica finalitat que l'anterior la figura de Lorenzo il magnifico, amb músiques carnavalesques i tot un repertori de vegades força anterior al del disc precedent però que ens apropa als mateixos orígens del renaixement just a la fi de l'edat mitjana. Dalza i Josquin són alguns dels autors representats. A destacar la facilitat amb que Doulce mémoire passen d'un estil a un altre amb un convenciment incontestable, fet que percebem amb encara major claredat al següent volum, titulat Ofici de tenebres. Aquest CD amb obres de Cristóbal de Morales no té massa a veure amb el títol de l'estoig però sempre és agradable trobar-se amb versions tan bones de la música d'un dels grans mestres de l'art sacre del renaixement que fou tan influent arreu.

Trobem un altre contrast important amb el cinquè volum, Viva Napoli, centrat bàsicament en peces de la segona meitat del segle XVI del repertori profà més genuí, amb danses i madrigals de Williart, Lassus, Azzaiolo, Caroso i altres. Vital i captivador, proper a la música popular o ja directament música popular... això sí, de qualitat i amb interpretacions referencials com tot el que ens ofereix aquest estoig. Abans i després d'aquest cinquè volum trobem un quart titulat El segle de Tizià i un sisè que és un homenatge a la influència musical de Leonardo da Vinci, que abasta fonamentalment aspectes teòrics. Un i altre volums ens plantegen, talment com els dos primers, recorreguts per músiques que tenen a veure amb l'epígraf respectiu i que, de nou, són una excusa excel·lent, articulada en un programa interessant i coherent, per gaudir de l'art renaixentista.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!