Plàcid, potser massa

Josep Pascual 15-12-2012

Rèquiems de Jacques Ockeghem i Pierre De la Rue

Cappella Pratensis; Stratton Bull, dir.

Challenge Records, 2012

-Dufay, Ockeghem i De la Rue van escriure els tres primers rèquiems polifònics. El del primer resta perdut però els altres dos no i ja tenen presència discogràfica important, sobretot el d'Ockeghem pel què fa al nombre i ambdós pel què fa a la qualitat de les versions que podem trobar. A allò que ja coneixem s'afegeix aquest enregistrament de les dites primeres misses de difunts polifòniques que han arribat fins a nosaltres a càrrec d'un grup flamenc de trajectòria ja reconeguda i que, si hem de ser clars, no signen aquí el seu millor enregistrament. Certament és un plaer escoltar-los en aquest repertori, és cert, però hi ha algunes opcions que no els beneficien. Prescindir del cant pla n'és una. El contrast que es produeix entre el cant pla i les elaboracions contrapuntístiques és sovint molt atractiu i aquí no el trobem. N'hi ha més. Hi ha una interpretació més aviat plana que sembla que vol agradar defugint tant com sigui possible una escriptura que de tant en tant és un pèl aspra i que aquí resulta sempre agradable. El contrapunt dels primers mestres, com Ockeghem i De la Rue era agosarat, sobretot als oïdes actuals - un fet que els fa encara més propers a la nostra sensibilitat - i la interpretació de la Cappella Pratensis fa que tot sigui més plàcid. En tot cas, per a qui escolti per primer cop aquestes obres no és una mala introducció, però cal anar més enllà.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!