Rubato "històric"... per què no?

Josep Pascual 19-06-2012

Sonates per a violí, de Franz Benda

Leila Schayegh, violí; Václav Luks, clavecí i fortepiano; Feliz Knecht, violoncel

Glossa, 2012

-Aquest CD és una producció de la Schola Cantorum Basiliensis, centre mític de l'historicisme que ha donat noms tan il·lustres al moviment renovador més important i influent del darrer mig segle - com a mínim - tals com Jordi Savall, Chiara Banchini, Christophe Coin i molts altres. El centre, fundat el 1933 per Paul Sacher, ha destacat sempre per un alt nivell musical i musicològic que l'ha fet destacar arreu i ha estat un veritable pol d'atracció de l'historicisme. La violinista suïssa Leila Schayegh, protagonista indiscutible de l'enregistrament que avui presentem, va acabar els seus estudis en aquest centre, on des de fa dos anys dirigeix la classe de violí barroc. Una trajectòria semblant tenen els seus acompanyants i tots tres ens ofereixen unes interpretacions de gran riquesa o profunditat expressives i d'un virtuosisme autèntic. Benda visqué pràcticament tot el segle XVIII, des del seu naixement a Bohèmia el 1709 fins a la seva mort a Potsdam el 1786. Fou, segons les cròniques, un violinista excepcional i a aquest instrument destinà obres tan brillants com les que ens ofereix aquest CD. Al voltant de cent cinquanta sonates per a violí formen el gruix de la seva producció i la majoria resten encara en versió manuscrita. Aquestes obres, però, han anat passant al llarg dels anys mitjançant còpies realitzades per deixebles i admiradors fins ara. Benda, malgrat un domini de l'instrument que li permetia una escriptura audaç i espectacular, es concentrà sobretot en les melodies ja que la seva gran influència cal cercar-la a l'òpera italiana de l'època. Això, però, no impedeix, més aviat al contrari, que fos molt curós en què els ornaments estiguessin clarament reflectits a la partitura però això difereix en les diverses còpies i sovint aquests ornaments es donaven per suposats. La font del present enregistrament és una veritable joia, una còpia berlinesa en què tots els ornaments estan clarament i acuradament escrits, i de les trenta-quatre sonates que el componen en podem escoltar cinc. Hi ha canvis al continu i així s'alternen clavecí i fortepiano, un al·licient més en aquest enregistrament; i no només pel seu atractiu tímbric sinó pel que aporta a situar les obres en un context estètic precís ja que aquesta música es troba en ple classicisme però encara, de vegades, amb un cert regust barroc o "barroquitzant" i amb determinats trets gairebé romàntics o, si més, no, preromàntics. Així trobem indicacions de rubati a la partitura que poden sorprendre tant com unes línies melòdiques tan ornamentades com una ària de Bellini o com un passatge de Chopin. L'autenticitat interpretativa porta a la recerca i aquesta recerca, un cop feta, té sentit des de la revitalització del repertori a interpretar que sempre demana complicitat. És per això, potser, que ens trobem amb una expressivitat que defuig els esquemes preconcebuts de manera que no és herència d'un romanticisme interpretatiu ni té por d'afrontar-la des dels prejudicis historicistes tradicionals ja superats. Així doncs, aquest CD és un magnífic exemple de la vitalitat i definitiva maduresa de l'historicisme interpretatiu que viu, sense cap dubte, un moment dolç.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!