Si no fos Mustonen...

Josep Pascual 08-12-2012

Estudis, preludis, sonates i Vers la flamme, d'Alexander Scriabin

Olli Mustonen, piano

Ondine, 2012

-A banda de dedicar-se a la composició i a la direcció d'orquestra, Olli Mustonen - molt actiu als escenaris i discogràficament en les seves diverses facetes de la seva activitat musical - és, per a molts, sobretot un dels pianistes més interessants i versàtils del moment. Fer un CD dedicat a Scriabin que reculli obres diferents del compositor rus és tot un desafiament que no està a l'abast de tothom. Mustonen se'n surt prou bé però no entusiasma. Compte: tècnicament és indiscutible però sembla que la música de Scriabin no es compti entre les que són més a prop del seu cor o del seu ésser musical. Sembla que Scriabin no formi part de la seva experiència musical habitual o, en tot cas, és un compositor al que sembla haver-se apropiat recentment. Amb el so polit i la claredat no n'hi ha prou, tal com passa amb Chopin, compositor amb el qual Scriabin té força punts de contacte si parlem des de la tècnica pianística i de l'expressivitat. Certament, Mustonen aconsegueix moments de gran bellesa i en tot moment apreciem el seu domini de l'instrument i la perfecció del seu joc, però hi trobem a faltar una major implicació personal, potser emocional. No dubtem que sent aquesta música - la bellesa i empenta del cinquè dels dotze estudis op. 8 ho desmentiria ràpidament - però de vegades no aconsegueix interpretacions del tot rodones pel que fa a l'expressivitat. En tot cas, és clar, es tracta de versions de primer nivell i filem prim pel fet que sabem que és Mustonen qui toca; si fos un jove pianista o un desconegut, ben segur que ens trauríem el barret.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!