Simfonisme romàntic

Josep Pascual 08-07-2012

Simfonies núm. 1 i 2, de Théodore Gouvy

Deutsche Radio Philharmonie. Saarbrücken Kaiserlautern; Jacques Mercier, dir.

CPO, 2011

-La Simfonia núm. 1 de Théodore Gouvy (1819 - 1898) va merèixer el reconeixement de músics tan eminents com Berlioz, que no va estalviar elogis vers l'aleshores jove compositor, fet poc habitual en ell. Les influències en aquesta simfonia deliciosa i curiosament desconeguda per a la immensa majoria són ben clares i són les habituals a l'època: els primers romàntics germànics amb Mendelssohn al capdavant. Però Gouvy, francès de la Lorraine - d'altra banda, terra de pas, unió i disputes al llarg de molt de temps entre francesos i alemanys - , hi aporta un toc francès que l'apropa als seus contemporanis gals, com Gounod. Potser per origen o per sensibilitat, la música de Gouvy participa tant de l'estètica romàntica germànica com de la francesa i els fruits són admirables tal com ens està descobrint ja fa temps la discografia, que omple el buit en el coneixement d'aquest compositor amb referències d'interès. Després d'un vital Allegro maestoso, alhora ben sòlid estructuralment, trobem en aquesta Simfonia núm. 1 un Scherzo clarament mendelsshonià i tot seguit un Andante que, per sí sol, ja mereixeria que Gouvy ocupés un lloc destacat entre els simfonistes romàntics. No és una exageració i Berlioz, amb el que va escriure, ens dóna la raó. A la Simfonia núm. 2 percebem les mateixes influències que a la núm. 1 tot i que l'ombra de Beethoven sigui prou present des d'un bon principi. L'Andante - que, com a la simfonia anterior, ocupa el tercer moviment i no el més habitual segon - és, també com el de la Primera, una pàgina magistral i encisadora, refinada i lírica, germànica i francesa alhora com sempre en Gouvy tot i que el seu ascendent mendelssohnià sigui ben clar. Les versions que escoltem suposen un rescat de l'oblit en les millors condicions possibles, gairebé un veritable luxe. Les interpretacions són fruit d'un treball intens i rigorós on l'entusiasme dels implicats ha estat també part important. La música de Gouvy reviu com mereix però... per què aquest CD apareix ara quan els enregistraments daten de 2008? Serà cosa del màrqueting, de les subvencions, de la crisi... però en tot cas és evident que som davant d'una recuperació important pel què fa al simfonisme romàntic en general i al francès en particular.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!