LPC3

Darrerament, s’ha tornat a posar, potser no de moda però sí que té força requesta, el gènere del cantautor. Normalment, és una persona tímida, potser amb un posat delicat o atormentat, de vegades avorrits a matar, de vegades amb un plantejament sonor més innovador (Joseph Arthur, quan toca sol o José González, són clars exponents actuals d’aquest darrer tipus de músic). Normalment, el mirall d’un cantautor és el començament de la dècada dels setanta, època on el gènere estava en ple apogeu i on, a més, els cantautors van saber forçar la màquina per tenir espai a les radiofòrmules de llavors. Els dos joves músics que he anomenat més amunt, han sabut renovar el gènere, emprant instruments diferents (González utilitza guitarres espanyoles envers les guitarres acústiques de cordes metàl·liques) o eines diferents (Arthur és conegut pel seu ús de pedals i unitats de loops), però pocs semblen estar inspirats en la psicodèlia o la música de cabaret i de Broadway dels anys 20 i 30.

José Domingo, vocalista i líder del grup de pop psicodèlic Psychoine, fa temps que es dedica a revisar la música de tall psicodèlic i la immediatesa de les velles melodies americanes dels feliços anys ’20 i no tan feliços anys ’30. Després de dos discos amb la banda gironina, incomptables concerts (un dels punts àlgids de la banda va ser el poder organitzar i fer de teloners de la gira de reunió de la mítica banda anglesa The Chameleons l’any 2000), l’edició de dos recopilatoris de demos, de patir certs canvis en la formació de Psychoine i de viatjar per mitja europa els darrers 5 anys buscant-se la vida musicalment, publica mitjançant el segell francés Stupid Competitions, el seu nou treball de tall melòdic “Suddenly”.

El disc el conformen onze temes amb una intenció molt definida: atrapar l’oient des de la primera escolta que es faci del conjunt. El disc comença amb la sòlida “Wonderful (at first sight) ”, un joc amb un cert aire romàntic. “June or July”, cantada a dúo amb la Mariona Aupí (ex-Fang, ara amb Carlos Ann), ens remet a la nostalgia de la juventut i la bohemia que es viu de nit quan s’és jove. I “Vanity”, tema principal i nom del primer llarga durada de Psychoine, ens posa en situació de la vanitat, en aquest cas femenina i de la dependència emocional que es crea, en aquest cas masculina, vers al sexe contrari (deixant clar que també, el concepte de la cançó pot funcionar en sentit invers).

Des de “Whistling my tunes”, amb un aire entremeliat, fins a la tendra “Pink”, Domingo juga a variar els estats d’ànim, de manera ben pensada i sense forçar la combinació d’estils. “I wanna be loved by you”, versió de la cèlebre melodia cantada per la Marilyn Monroe té un punt excèntric, “Leave the things like this”, cantada amb el músic francès Sebastien Sigault i “As it was your life”, rememoren les cançons de Django Reinhardt i el tàndem “Fullmoon Rise” i “Straight to your neck”, ambdues de Psychoine parlen sense embuts de la passió, com també la tensa “Sugar”.

L’estructura del disc es basa en la destresa amb que el gironí toca la seva guitarra acústica, la seva càlida i potent veu, que també empra per donar forma a les diferents pistes i la combinació de llum i oscuritat, entesos com a elements positius i definitoris de l’emoció i la sensualitat amb que dona calidesa a les seves composicions. L’aire de cabaret que també tenen algunes de les peces del disc, ens poden transportar a recintes plens de gom a gom, amb una boira interior que difumina els seus límits, amb cortines de vellut i alcohol a dojo.

És música de distàncies curtes, a estones íntima, a estones expansiva, a estens envoltant. Una bona combinació per a perdre una bona estona somiant, passejant, sols o acompanyats.

Està disponible a través del segell www.stupidcompetitions.com . I si voleu saber més d’en Jose Domingo, visiteu www.myspace.com/josedomingo