Tot descobrint Schubert

Josep Pascual 30-09-2012

Obertures d'òpera, de Franz Schubert

Haydn Sinfonietta Wien; Manfred Huss, dir.

BIS, 2012

-Franz Schubert està considerat el gran mestre del lied. N'hi ha d'altres, ja ho sabem, com Schumann, Brahms i Wolf, però si cal esmentar només un nom molts diríem Schubert. En les seves cançons la paraula i el so de la música es fonen i es confonen esdevenint un tot admirable. I encara més, la veu i el piano formen una unitat ideal. Precisament per això, per aquest domini schubertià de fer música amb les paraules, sobta que les òperes del compositor vienès no gaudeixin de coneixement i reconeixement. Schubert va destinar a l'escena al voltant de vint obres i cap d'elles no forma part d'això que anomenem repertori. I encara, potser, sobta més que les obertures d'òperes també estiguin absents dels programes habituals dels concerts. En aquest sentit el present CD ve a omplir un buit i la tria de deu d'aquestes obertures ha estat feta, com diu Manfred Huss, el director de la Haydn Sinfonietta Wien, atenent "a les obertures més exigents, en particular per als instruments de vent". Huss i la fantàstica orquestra que dirigeix des que la va fundar el 1984 ens han regalat enregistraments meravellosos, sovint curiosos, sempre interessants i també sempre dignes de reconeixement per la bona tasca realitzada i per la seva qualitat. Per a Huss, "descobrim a les obertures de Schubert una faceta del tot nova d'aquest compositor sempre incomprès. Una faceta que evidentment no podem descobrir a partir dels lieder ja que la paleta opulenta, acolorida i dinàmica de la sonoritat orquestral n'és absent. Igualment, no retrobem res comparable a les obertures d'òperes a les simfonies ni a les misses, i a banda d'això, no hi ha res més entre la música orquestral de Schubert". Certament és tota una troballa per tot això que diu Huss i, encara afegiríem, per la intrínseca bellesa d'aquesta música esplèndida. A banda, és clar, de la interpretació, admirable com sempre.

L'escriptura orquestral de Schubert parteix del classicisme però ja mira més endavant, i sobretot en aquestes obertures més que en les seves simfonies. Per exemple, compareu qualsevol d'aquestes obertures amb la Simfonia núm. 5. Schubert, fins i tot, avança de vegades l'estil de Liszt i de Wagner, pot evocar en nosaltres la música de Bruckner - amb la qual, d'altra banda i malgrat les moltes distàncies entre una i altra, manté força punts de contacte - amb una important presència dels metalls, i no parlem del nombre sinó de com els utilitza, els metalls. En aquest sentit, diu Huss que "l'energia que reclama" de cadascun d'aquests executants de metall "anuncia Wagner i Mahler". És evident, però, que també sovint pensem en Weber i amb Beethoven; lògic ja que aquest és el món de Schubert. De fet, però, la instrumentació de Schubert és d'una modernitat sorprenent. Sembla renunciar al gran efecte però tampoc es tracta de fer música de cambra ampliada, sinó d'una escriptura orquestral on tots els efectes i tots els efectius estan a disposició del compositor per a finalitats expressives. Tot plegat queda perfectament subratllat en les interpretacions de Huss al capdavant d'aquesta magnífica orquestra i ens trobem amb un Schubert del màxim interès. Recomanació total i entusiasta.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!