Un Chopin històric

Josep Pascual 27-04-2012

The works for piano and orchestra, de Fryderyk Chopin

Nelson Goerner, Kevin Kenner i Janusz Olejniczak, pianos; Orchestra of the 18 th Century, Frans Brüggen dir.

2 DVD Glossa, 2011

-Un Chopin històric i historicista. No és cap novetat. Brüggen, el director de l'extens programa d'aquests dos DVDs, ja se n'havia ocupat en una recent edició en CD de la integral del compositor polonès en versions històricament ben informades. Certament sorprendrà a més d'un trobar Brüggen en aquest repertori, i més com a reincident. El Brüggen que tocava la flauta de bec en els primers temps de maduresa de l'historicisme interpretatiu alhora que es dedicava a la música contemporània i que després evolucionà vers el rigorós director d'orquestra, sempre dins de l'historicisme, que tots coneixem no sembla que hagi de destacar per la seva passió chopiniana. Però és així. Brüggen confessa haver-se "enamorat" d'aquest repertori. La veritat és que no n'hi ha per menys. Les obres per a piano i orquestra de Chopin daten totes elles dels seus anys juvenils i destaquen pel seu romanticisme elegant i líric, amb un protagonisme absolut del piano i amb més vincles amb els clàssics que amb altres romàntics, característica aquesta que mantingué al llarg de tota la seva vida. De fet, sovint recordem Mozart - i no només pel fet de trobar-nos aquí amb les meravelloses variacions sobre el Là ci darem la mano del Don Giovanni mozartià - sinó per la música mateixa. Naturalment podem trobar-hi, com sempre en Chopin, una clara influència belcantista, especialment de Bellini, amb aquelles ornamentacions en les melodies que, tot i ser sempre genuïnament pianístiques, evoquen en nosaltres el virtuosisme de les àries d'òpera, i l'inconfusible escriptura harmònica de Chopin, sovint sorprenent i més agosarada del que pot semblar. El Chopin que escoltem aquí incideix en els vincles amb els clàssics però no renega del seu genuí esperit romàntic i Brüggen - al capdavant d'una magnífica orquestra de les que no necessiten presentació - i els solistes ens ofereixen una visió diferent, complementària més que alternativa, al Chopin brillant de tota la vida. És aquest un Chopin més íntim i delicat que l'habitual i no només per la interpretació sinó per l'instrumentari utilitzat, que ens aporta una nova visió d'aquest repertori conegudíssim. El piano utilitzat pels tres solistes és un Érard de 1849 - l'any que va morir Chopin - amb evidents limitacions si el comparem amb un modern Steinway però que té l'atractiu d'oferir-nos una sonoritat del tot nova. La transparència del seu so, pulcre i delicat i amb un espectre dinàmic més ampli del que podríem esperar i del qual els solistes en treuen el màxim rendiment, lliga perfectament amb el timbre dels instruments originals de l'orquestra, amb les cordes pràcticament sense vibrato com correspondria a una interpretació història dels barrocs i dels clàssics. Així doncs, sonoritats noves que pretenen ressuscitar les originals i que, tant si ho han aconseguit com no, el resultat és realment interessant i, per damunt de qualsevol altra consideració, fascinant i bellíssim. Els enregistraments van ser realitzats el 26 de febrer de 2010 - quatre dies abans es commemorava el 200 aniversari del seu naixement - i la vetllada estava circumscrita als actes de celebració del segon centenari del compositor. El piano es va col·locar dins de l'orquestra, davant del públic a la manera dels clavecins, davant també del director - que està sempre assegut -  amb la mirada del qual es creua constantment. Brüggen sembla limitar-se a marcar el compàs però en tot moment està atent als requeriments dinàmics i expressius de la partitura i, sense cap dubte, la feina prèvia degué ser intensa en aquest sentit. A més de les sis grans obres per a piano i orquestra trobem algunes propines i diverses entrevistes de gran interès, i tot plegat conforma gairebé tres hores de gaudi chopinià autèntic i, tot i ser historicista, se'ns mostra com decididament històric. Sense cap dubte és una referència a tenir en compte.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!