Un noi jove que promet, un tal Händel

Josep Pascual 27-10-2011

Aci, Galatea e Polifemo, de G. F. Händel

Ruth Rosique, soprano; Sara Mingardo, mezzo; Antonio Abete, baix; Orchestra Barocca Cappella dell Pietà de' Turchini; Antonio Florio, dir.

Dynamic, 2009

-El 1708 a Nàpols un Händel de vint-i-tres anys disposat a menjar-se el món donava a conèixer la serenata Aci, Galatea e Pilofemo, amarada de l'estil imposat aleshores per Scarlatti, amb vistoses àries da capo, sense cor i un llenguatge en què la melodia acompanyava i era molt més present que el contrapunt. Händel, a més, mostrà el seu domini i fantasia en l'escriptura instrumental amb una rica orquestració que de vegades evoca els principis del concerto grosso i/o del concert amb solista pel què fa als contrastos i que, tot plegat, és d'un innegable atractiu. Naturalment aquí no trobarem el Händel més genuí sinó el Händel més italià - tot i que, poc o molt, va continuar viu en ell el seu vincle italià - però som davant d'una obra més important del que pot semblar i, sense cap dubte, d'aquelles que poden agradar a tothom. Florio, al capdavant d'un equip instrumental extraordinari, ens ofereix una lectura vital - vitalista fins i tot - i entusiasta, i compta a més amb tres bons solistes tot i que Antonio Abete no sigui - ni de lluny - un Polifemo ideal. Però tant se val perquè el timbre preciós de la veu de Ruth Rosique com Aci - que als aguts de vegades no és del tot convincent - i una Sara Mingardo magnífica que dóna vida a Galatea, ho compensen sobradament.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!