Un Rakhmaninov en llibertat

Josep Pascual 29-01-2007

Rakhmaninov
Simfonia nº 2 en mi menor, op. 27
Vocalise nº 14, op. 34

Orquestra del Festival de Budapest
Director: Iván Fischer
Channel Classics
CCS SA 21604 DDD



De les tres simfonies que escrigué Rakhmaninov, la segona és la més popular. I ho és amb tota justícia perquè, a més, possiblement sigui la millor; en tot cas, és la més atractiva a la primera audició, i el seu encís melòdic i un cert dramatisme que la recorre de principi a fi es mantenen per més cops que l’escoltem. Pertany a una sèrie d’obres del millor Rakhmaninov pràcticament contemporànies entre si, com el “Concert per a piano i orquestra nº 3” i el poema simfònic “L’illa dels morts”. Naturalment, cal destacar el bellíssim tema líric que presideix el tercer moviment (el cèlebre “Adagio”) però si tenim al davant una versió de tanta qualitat i alçada artística més que “esperar” aquells moments que agraden tant a qualsevol (o, potser per ser més prudent, si no a qualsevol sí a molt gent). Però a més de la simfonia trobem una altra de les obres més populars de Rakhmaninov, el “Vocalise”, també de gran atractiu melòdic, una composició coneguda segons diverses versions (per a veu i piano, per a violoncel i piano…) que és, en aquesta versió orquestral que ens ofereix Fischer, una petita meravella capaç de resistir comparacions amb les versions “de tota la vida” que no cal esmentar i que, qui més qui menys, ja té la seva favorita. Fischer donà a la magnífica orquestra que té al davant en aquesta gravació uns consells o pistes per a la interpretació de la música de Rakhmaninov prou valuoses i que són part important del resultat rodó que es plasma en aquest disc. Per exemple: “Allibereu-vos del desig de tocar massa regularment, amb massa precisió. Sentiu-vos lliures d’estirar, de recolzar, de precipitar, de suspendre i, particularment, de donar un color especial a les notes isolades. Tingueu confiança i permeteu el reubato col•lectiu de tota l’orquestra i així donareu vida a aquesta música”. Perquè si voleu un Rakhmaninov subjectiu i líric aquí el teniu, molt preferible a altres lectures pretesament fidels a la partitura i riguroses en tot, car Rakhmaninov vol la màxima llibertat per a ser creïble, sinó esdevé anodí i sense cap encant. I aquí Fischer convenç, i molt, i captiva amb una musicalitat extraordinària i una sensibilitat exquisida. Un Rakhmaninov, i no és cap contradicció, autèntic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!