Un Rakhmàninov molt personal

Josep Pascual 13-12-2012

Morceaux de fantaisie, Études tableaux i Variacions sobre un tema de Corelli, de Sergei Rakhmàninov

Nareh Arghamanyan, piano

Pentatone, 2012

-Nareh Arghamanyan coneix profundament la música de Rakhmàninov i, a més, l'estima amb una passió que no amaga. Probablement hauríem de demanar això sempre a un intèrpret: rigor i entusiasme per allò que interpreta. Evidentment l'escriptura exigent, brillant i virtuosística del mestre rus no té cap secret per ella i del desafiament purament tècnic que representa afrontar aquest repertori se'n surt sense cap mena de problema. I aquesta facilitat interpretativa des del punt de vista tècnic li permet aprofundir en allò que hi ha més enllà de les notes que és fonamental per tal que una interpretació ho sigui realment, que sigui més que llegir bé les notes. Arghamanyan sent aquesta música, és quelcom viscut intensament i ho percebem immediatament. És ben clar que Rakhmàninov demana aquesta implicació però de vegades alguns pianistes es queden en la superfície, el resolen brillantment i prou. Ella viu aquesta música, és realment seva. De vegades sembla que improvisa. No està gens malament. Des del rigor i el coneixement profund pot permetre's certes llibertats i potser la partitura ho demana de manera implícita si la sabem llegir; una altra cosa és que ho demani explícitament, que no és el cas. Arghamanyan ens ofereix el seu Rakhmàninov i això és potser el que voldríem sempre: que l'intèrpret visqui i faci sentir a l'oient la música d'un compositor com si fos pròpia.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!