Un Verdi no gaire habitual

Josep Pascual 29-01-2007

Verdi
Simfonia en do. Variacions per a piano i orquestra. Variaciones per a oboè i orquestra. Capriccio per a fagot i orquestra. Adagio per a trompeta i orquestra. Preludis de La forza del destino, I lombardi alla prima crocciata, Otello i Simon Boccanegra. Sinfonia d'Aida
Jean-Yves Thibaudt, piano. Gianluigi Petrarulo, trompeta. Alessandro Potenza, oboè. Luca Santaniello, violí. Andrea Magnani, fagot
Orchestra Sinfonia di Milano Giuseppe Verdi
Director: Riccardo Chailly
DECCA 473 767-2 DDD



Aquest compacte és un dels grans esdeveniments musicals dels darrers anys. Conèixer en unes condicions de gran qualitat tècnica i artística obres no massa o gens divulgades de Verdi no és gaire habitual. En aquesta gravació destinada a l'èxit Chailly segueix en la seva línia actual de donar a conèixer obres poc conegudes, d'atribució de vegades potser dubtosa, noves troballes entre els plecs de biblioteques o de col•leccions particulars i la majoria inèdites (és a dir, veritables rareses però d'interès indubtable) de compositors italians. Després d'acostar-se a inèdits rossinians, ara ens presenta sorpreses verdianes, i anuncia seguir per aquest camí, amb més Rossini, més Verdi i més Puccini.
La presència de Chailly ja és tot un luxe, com també ho és la del gran pianista Jean-Yves Thobaudet, essent ambdós responsables de la revisió de l'edició preparada per Fortunato Ortombina de les Variacions per a piano i orquestra de Verdi. Aquesta obra és, sense cap dubte, el gran atractiu de la present gravació (tot i que no es pot menystenir la presència de, posem per cas, una interessantíssima novetat com és un Preludi desconegut fins ara per a Otello). L'escriptura pianística d'aquestes variacions és brillant i és una mostra del gran coneixement que Verdi tenia del piano. Cal recordar que Verdi, en la seva joventut, va plantejar-se seriosament dedicar-se a donar concerts com a pianista. El tema que serveix de punt de partida d'aquestes variacions (un fragment de l'òpera de Morlacchi Tebaldo e Isolina) és desenvolupat amb traça per Verdi qui, després d'una magnífica i molt romàntica introducció més o menys lliure, va descabdellant una variació rera l'altra creant vint minuts de música encisadora. La versió, com podreu endevinar, és realment esplèndida. També trobem aquí pàgines de dubtosa atribució a Verdi però que les recents investigacions les donen com a realment verdianes, destacant-ne el Capriccio per a fagot i orquestra (que ja coneixíem en una recent gravació del segell ARTS), tot i que també té molt d'interès l'Adagio per a trompeta i orquestra, i alguna altra d'aquestes fins ara no atribuïdes amb tota seguretat al mestre italià. Ni una sola de les obres del present disc pot ser passada per alt, tant per la seva innegable qualitat com per la curiositat que representa la presència de composicions tan sorprenents en el catàleg de Verdi com una pàgina concertant per a violí i orquestra (el Preludi a l'acte III de I lombardi alla prima crociata) i les sempre benvingudes versions "alternatives" als preludis d'óperes congeuts per tots (vegeu el programa). No ens estendrem més sobre aquest compacte imprescindible, tot i que s'ho valdria; només ens cal recomanar-lo vívament.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!