Una descoberta constant

Josep Pascual 11-04-2012

La porte delle muse. Vivaldi: Concerti & Sinfonie

Harmonie Universelle. Accent, 2012

-Un cop mort Vivaldi, el coneixement de la seva música trigà a fer-li justícia. El seu llegat, important tant en quantitat com en qualitat, no deixa de sorprendre'ns de cinquanta anys ençà. Mica en mica hem anat trobant-nos amb un operista de primera magnitud, un dels grans, al qual podem admirar en plenitud des de fa ben pocs anys, i tot gràcies a la discografia. També anem coneixent un interessantíssim compositor de música de cambra i de música religiosa almenys tan important com el relativament millor conegut autor de música orquestral, especialment de concerts. Enrere queden els anys en què era un absolut desconegut - anys no massa llunyans - , una nota a peu de pàgina com un músic venecià admirat per Bach i del qual Bach prengué algunes de les seves obres com a base per a fer-ne de noves, i fins i tot en realitzà alguns arranjaments - això sí, de vegades, potser sempre, superant l'original o, si més no, dotant-lo d'una nova vida, potser més rica. També queden enrere els anys en què era no massa més que l'autor de Les quatre estacions, i no l'autor de cinc-cents concerts sinó aquell compositor que escrigué cinc-cents cops el mateix concert. Però Vivaldi no deixa de sorprendre'ns. Quan sembla que ja ho coneixem tot d'ell, almenys en la seva música orquestral - les òperes i altres àmbits del seu llegat els anem coneixent més poc a poc - , ens trobem de tant en tant amb un enregistrament com aquest que conté algunes primícies discogràfiques, inclosos dos concerts per a violí i un altre per a dos violins. I sempre tenim la mateixa impressió: que ens és familiar. És música nova per a nosaltres però ens és familiar i alhora ens fascina. Les melodies vivaldianes ens captiven, el ritme és irresistible, la forma és perfecta i la melancolia i la joia es fonen i es confonen en una música meravellosa. De vegades por ser previsible però segueix, i seguirà, exercint sobre nosaltres una fascinació irresistible. I el mateix passa amb els intèrprets que s'enfronten a la seva música. Un Vivaldi historicista com el que ens ofereix aquest disc és d'una frescor que no té el Vivaldi d'altres temps. Aquell potser era entranyable i encara conserva per a molts moltes virtuts i ens l'estimem encara per ser l'únic que teníem a l'abast però ara les coses han canviat molt i aquest Vivaldi rejovenit, vital, de vegades un punt rústec, popular i aristocràtic alhora, de timbres sovint sorprenents, de línies clares i perfils ben dibuixats, sense boires, lluminós i un pèl decadent com la Venècia que el va veure néixer, ens enamora. Aquest CD és una contribució important a la discografia vivaldiana no només per les primícies que conté sinó també per oferir-nos un Vivaldi autèntic i genuí.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!