Una integral ja històrica a punt d'enllestir-se

Josep Pascual 05-09-2012

Integral de la música per a piano, vol. 7, d'Isaac Albéniz

Miguel Baselga, piano

BIS, 2011

-Amb aquest setè volum ens apropem a la fi d'una aventura musical fascinant que no ha deixat de sorprendre'ns gratament. I aquest nou lliurament no és una excepció. Hi trobem obres que, en la seva major part, són d'un Albéniz jove o molt jove, un nen fins i tot, com la marxa dedicada "al excelentísimo Señor Vizcondel Bruch" datada el març de 1869; és a dir, de quan el compositor camprodoní comptava amb nou anys d'edat.

El programa comença amb un recull important, Chants d'Espagne, composició de certa rellevància que s'inicia amb una de les pàgines més cèlebres i celebrades d'Albéniz, Astúries, que Baselga aborda d'una manera gairebé scarlattiana que escau molt bé a aquesta obra sovint tan maltractada. Interpretació polida i rigorosa, gens propera al massa habitual esperit rapsòdic falsament brillant que tant l'ha perjudicada. Aquest fragment se'ns presenta aquí com a Prélude ja que aquest era el seu títol original abans de passar a ser Astúries el 1911, dos anys després de la mort del compositor. Va ser aleshores quan un editor alemany publicà una Suite espagnole que no era res més que una veritablement albeniciana Suite espanyola en quatre moviments a la qual hi va afegir quatre moviments més; el Prélude en va ser un, esdevingut aleshores Astúries, i a més amb el subtítol de Leyenda (!?) i quedà, no al principi de la composició sinó com a cinquè moviment. I encara trobem en aquests Chants d'Espagne una altra meravella d'Albéniz, Córdoba, dedicada a Enric Morera i de bellesa irresistible, rica en imatges i en capacitat d'evocació però, sobretot, d'un pianisme genuí i personal que ja anuncia la seva gran obra mestra que fou Ibèria.

L'esperit salonnier de les Mazurcas de salón, obra d'un Albéniz de disset anys, respon a un clar desig de complaure les seves alumnes, filles de famílies madrilenyes benestants. Cadascuna de les masurques té un nom de dona i una explícita dedicatòria. Les deliberades lleugeresa i l'amabilitat, que no la superficialitat, d'un Albéniz disposat a menjar-se el món trobà en Chopin un model evident en aquestes peces de la mateixa manera que a la següent, Deseo, la influència de Liszt és prou clara sense, però, fer-nos oblidar l'ascendent chopinià. De fet, ambdues composicions semblen sorgides d'un mateix impuls creatiu, com també pertanyen a aquest món L'automne, el vals que escoltem tot seguit, una delícia salonnier com altres que esquitxen el catàleg d'aquest gran compositor català i que Baselga, com sempre, interpreta amb convicció i amb un gens amagat afecte. Ve després la marxa militar a què ens referíem al principi que no passa de ser una curiositat però que alhora ens mostra el domini del piano i de l'escriptura per a aquest instrument d'un Albéniz de només nou anys d'edat.

El 1903 Albéniz enregistrà una improvisació que aquí ens interpreta - oportunament transcrita - Miguel Baselga i que, com la marxa anterior, no passa de ser una curiositat. Però aquesta improvisació, a més, també, com aquella peça infantil, ens mostra el domini que el compositor tingué del piano al llarg de tota la seva vida i la seva proverbial fantasia. Acaba el recital amb Yvonne en visite!, obra datada al voltant de 1908, ja als darrers anys de vida d'Albéniz doncs, de clara voluntat descriptiva i fins i tot dramàtica. De fet, reflecteix uns esdeveniments - cal llegir el llibret si volem saber de què va - i estava destinada a una vetllada teatral amb música o musical amb certa presència dramàtica. Tot plegat, el disc sencer, de cap a cap, és sens dubte una important contribució a la discografia d'Albéniz per l'interès evident del repertori i per la qualitat i rigor en la interpretació. 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!