Una molt bona notícia

Josep Pascual 25-11-2011

Sei sonate a tre a due violini e basso continuo, de Baldassarre Galuppi

Accademia dei Solinghi

Dynamic,  2010

-Al mateix segell i pels mateixos intèrprets vàrem conèixer no fa massa els concerts per a clavecí i orquestra de Baldassarre Galuppi (Burano, 1706 - Venècia, 1785). Aquell veritable esdeveniment per la bellesa del repertori i pel rigor i musicalitat de la interpretació va fer feliços als - malauradament encara - pocs devots del gran compositor italià, com també foren bones notícies diverses primícies que poc a poc, molt poc a poc, van esquitxant els catàlegs discogràfics. Ja tenim unes quantes òperes de les moltíssimes que va escriure, força música sacra, una integral per a teclat en curs, alguns concerts amb orquestra, diverses versions dels genials concerts a quatre i algunes coses més; certament no massa, és cert, però ja podem dir que mica en mica coneixem més i millor Galuppi i que ja podem admirar-lo amb més coneixement de causa i no només per allò que intuíem. Galuppi, sense cap dubte, anirà ocupant el lloc privilegiat que li correspon entre els compositors de la seva època i l'aparició d'un disc com aquest - format per obres que s'enregistren per primer cop - és una molt bona notícia. No és aquesta la parcel·la més coneguda de Galuppi i per això encara ens il·lumina més un disc com aquest sobre el seu art i la seva rellevància. Aquestes sis sonates daten de la maduresa del compositor ja que foren escrites al voltant de 1760. Totes són en tres moviments, amb un moviment lent entre dos més ràpids, i palesen la figura central que fou el seu autor, entre el barroc i el classicisme, entre el contrapunt i l'estil galant, amb una vena melòdica que ens parla del gran autor operístic que va ser i amb una inquietud en l'escriptura harmònica sorprenent en provenir d'un clàssic ja que el classicisme es caracteritza, entre d'altres coses, per un ritme harmònic lent. No és que Galuppi sigui massa pròdig en audàcies en aquest sentit ni podem dir que anticipa el romanticisme en aquestes composicions, però no és, ni de lluny, tan previsible com altres compositors del seu temps. Esperem que aquest meravellós enregistrament no passi desapercebut i, sobretot, animi algú, incloses les discogràfiques, a aprofundir en el coneixement i en la divulgació del llegat d'aquest compositor extraordinari.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!