Una òpera fonamental

Josep Pascual 24-12-2012

Il Giasone, de Cavalli

Christophe Dumaux, Katarina Bradic, Robin Johannsen, Andrew Ashwin, Filippo Adami, Josef Wagner. Membres de l'Orquestra Simfònica d el'Òpera de Flandes; Federico Maria Sardelli, dir.

Dynamic 2012 (2 DVD)

-Cavalli, deixeble de Monteverdi, va aconseguir un gran èxit amb Il Giasone, considerada una òpera fonamental en el desenvolupament del gènere en els seus inicis. Va ser estrenada a Venècia el 1649 i, malgrat el seu argument mitològic, preceptiu aleshores, s'hi esmuny en tot moment un reflex de la condició humana, amb passions desfermades i amb la previsió que la maquinària escènica sigui espectacular, que tot plegat apropi a l'espectador a allò que s'esdevé davant dels seus ulls. Cavalli aprofundeix en la distinció entre recitatius i moments d'una certa efusió lírica i melòdica als quals ja podem referir-nos com a àries, camí aquest iniciat per Monteverdi. Cavalli, com el seu mestre, sap utilitzar els efectes dramàtics per a fer més versemblant l'acció i alhora per captar l'atenció de l'espectador no només des d'una perspectiva teatral sinó també purament musical.

Dels diferents manuscrits d'Il Giasone, Sardelli va decidir-se pel més complet, el manuscrit conservat a la Staatsoper de Viena, de 1650, segons l'edició d'Alexander Krampe amb afegits del mateix Sardelli, que ha escrit fragments nous en l'estil de Cavalli i n'ha eliminat altres. Sardelli optà per a la producció que aquest DVD ens ofereix, de 2010, per uns efectius instrumentals força reduïts, una vintena de músics. Precisament l'orquestra del teatre flamenc compleix perfectament sota l'experta guia de Sardelli, el mateix que els cantants que, malgrat no ser massa coneguts entre nosaltres, mantenen un bon nivell mitjà, amb alguns que destaquen sobre altres - tant en positiu com en no tan positiu - com acostuma a succeir. L'escenografia, sorprenent, capriciosa, de vegades incomprensible i fins i tot absurda, està al nivell de determinades opcions dramàtiques igualment qüestionables, com passa també amb el vestuari, proper en alguns moments al deliri. Tot això, però, no aconsegueix desviar l'atenció vers el magnífic treball dels intèrprets reunits per donar vida a aquesta obra mestra. Al rigor i fidelitat històrica en la part musical, li correspon en la part escènica un treball capriciós de vegades de gust dubtós. Malgrat tot, és una versió per a gaudir sobretot, com és prou evident, pel què fa a la interpretació musical.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!