Una Patètica clàssica

Josep Pascual 28-06-2012

Simfonia núm. 6 "Patètica" i Capriccio Italiano, de Txaikovski

Orquestra Nacional Russa; Mikhail Pletnev, dir.

Pentatone, 2011

-Enregistrament de 2010 realitzat a Moscou amb Pletnev al capdavant de la "seva" orquestra. La química i la complicitat establerta entre director i orquestra ha donat fruits remarcables al llarg dels més de vint anys de col·laboració i aquesta Patètica, que d'entrada promet, esdevé un dels més destacables. Pletnev coneix aquest repertori a la perfecció tant en el seu vessant com a pianista com en la seva dedicació a la direcció, i Txaikovski és, en aquest sentit, part substancial del seu ésser musical. Pletnev pot ser refinat però també intensament dramàtic, fins i tot pot ser espectacular alhora que sovint destaca per una recerca d'una claredat clàssica que pot arribar a ser mal entesa o no prou ben compresa. De vegades podem trobar a faltar més implicació en allò que interpreta precisament per aquest afany per expressar-se amb claredat, per la seva fidelitat a la partitura, i així pot resultar un xic decebedor en certs moments d'efusió i vehemència, cas de l'exposició del tema principal del primer moviment, aquella melodia que tothom coneix i a que, en les seves mans, sembla mancada d'alguna cosa. Però quan la sentim per segon cop, al cap d'uns dos o tres minuts, ens reconciliem amb Pletnev: això, potser, ha de ser així, potser no hi ha d'haver tant foc com hi ha a les versions que estem acostumats... o potser sí? En tot cas, ens acaba convencent. I així fins al final, quan arribem a establir un balanç contradictori. Hi ha de tot en aquesta Patètica, i trobem a faltar empenta i nervi, però ens captiva al cap i a la fi per la seva serenitat, de vegades tan trista com la partitura. És una Patètica, no "la" Patètica, no és la de Bernstein ni la de Giulini, però és una versió prou diferent com per fer-li atenció. El complement, el deliciós Capriccio italià, segueix en la mateixa línia, que a alguns portarà a titllar de rutinària o asèptica, enduts sens dubte per una audició superficial. I és que, de tant en tant, no cau malament un Txaikovski clàssic, endreçat i polit. Tot i que molts, potser, en preferiríem un altre...

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!