Vells coneguts

Josep Pascual 07-02-2012

Le violoncelle baroque; Christophe Coin / Ensemble Baroque de Limoges

Naïve, 2011

-Amb aquest estoig de quatre CDs ens trobem amb vells coneguts que tornen en forma de felicíssima reedició. Però no es tracta de vells coneguts que ja s'han fet grans, que acusen el pas dels anys i/o que ens són més o menys entranyables malgrat que el temps hagi passat i hagin envellit amb major o menor dignitat. Res de tot això. Són vells coneguts que tornen tan joves, frescos, captivadors i eixerits com el primer dia i que han resistit el pas dels anys de manera envejable. El repertori es centra en el barroc i en el pas del barroc al classicisme fins arribar a un genuí classicisme. És a dir, una rica panoràmica de tot el segle XVIII que se'ns va dibuixant a partir de l'audició d'obres significatives malgrat que no totes elles gaudeixin del coneixement i del reconeixement que sense cap dubte mereixen. Al primer volum, sense anar més lluny, trobem veritables - i precioses - rareses; obres de Johann Gottlieb Graun amb protagonisme de la viola da gamba, tant com a solista concertant amb orquestra com a membre destacat en formacions de cambra. Christopher Coin i Vittorio Ghielmi es reparteixen la part del lleó i compten amb el suport inestimable del sensacional Ensemble Baroque de Limoges tal com passa a la resta dels CDs que ara comentem. Cal dir, però, que altres solistes, sovint procedents de l'ensemble, assumeixen també el protagonisme en determinats moments. La música de Graun era gairebé una raresa al 1998, que és quan Auvidis, segell ja desaparegut i que ens va donar tantes alegries, va publicar aquest disc que ara Naïve ens porta. Actualment coneixem una més i una mica millor la música de Graun gràcies als enregistraments que s'han ocupat del seu llegat però aleshores era per a molts un complet desconegut. Enregistraments com aquest desvetllaren l'atenció que Graun mereix. I, raresa sobre raresa, ja en temps de Graun - que visqué entre 1702 i 1771 - , la viola da gamba vivia l'inici del seu definitiu declivi malgrat que aleshores gaudia del favor d'algunes corts, com la de Berlin, on treballà el compositor. Més encara: les obres concertants amb aquest instrument també eren del tot inhabituals en aquell temps ja que sempre ha estat associat a la intimitat de la música de cambra i a sol i molt menys al virtuosisme concertant. De fet, només tenim constància que el torrencial i hiperactiu Telemann, un altre Graun - Carl-Heinrich, cèlebre en vida sobretot com a compositor operístic i germà de l'anterior -  i l'oblidat  Johann Pfeiffer escrigueren obres concertants per a viola da gamba, i encara no massa. Aquest instrument cedí en favor de l'empenta del violoncel però no només en el camp de la música concertant sinó també en la música de cambra. Graun estava convençut de les possibilitats d'un instrument que coneixia bé i que estimava especialment malgrat que, encara en ple barroc, els vents del classicisme empenyien vers la seva desaparició. La bellesa d'aquestes composicions, crepusculars pel que fa a la sonoritat però gairebé de trànsit pel que fa a l'estil, esdevenen un gaudi de primer ordre també gràcies a les versions, meravelloses i exquisides, de Coin, Ghielmi i la resta.

Ja hem dit que Telemann va ser un dels poquíssims compositors que feren atenció a la viola da gamba com a instrument concertant però és que, a més, destinà a aquest instrument obres de cambra de certa importància i això és el que trobem al segon volum d'aquest estoig. La delicadesa, de vegades propera a la melancolia, tan característica de la viola da gamba apareix en els millors moments d'aquest recull de cinc obres de Telemann per a petit format en què un cop més l'historicisme rigorós però vital de Coin i els seus il·lustres acompanyants - destaquem noms com Azzolini, Colliard, Jansen i altres que avui ens resulten tan familiars - ens ofereixen unes versions difícilment millorables, plenes d'encís i mesura.

D'aquest CD publicat el 1998, passem a un altre cinc anys anterior - també aparegut per primer cop a Auvidis i que ara recupera Naïve - amb els mateixos protagonistes però ara amb Coin interpretant un violoncel i amb un repertori genuïnament clàssic com són tres concerts per a violoncel i orquestra de Boccherini més una "ària acadèmica" en què el violoncel té una exigent part obligada mentre la solista vocal realment es llueix. Ella és l'aleshores emergent Marta Almajano, i aquest enregistrament ens la va descobrir a molts i ens va captivar per primer cop. L'Ensemble Baroque de Limoges a les ordres de Coin ens mostra la seva capacitat de convèncer plenament en un repertori que no té res de barroc i que fins i tot de vegades sembla apropar-se - prudentment, això sí - vers el romanticisme.

Coin, amb el violoncel piccolo i com sempre al capdavant del seu magnífic ensemble, ens oferí tres CDs amb les cantates que Bach escrigué amb parts solistes destacades per a aquest instrument. D'aquests tres CDs aquest estoig ens n'ofereix un amb les cantates 180, 49 i 115. Els solistes vocals són de primeríssima fila: Barbara Schlick, Andreas Scholl, Christoph Prégardien i Gotthold Schwarz. El cor és tot un luxe, el Concerto Vocale de Leipzig i en alguns moments hi ha algun altre solista de l'ensemble que sobresurt com passa, per exemple, a la Cantata 49 amb importants parts obligades de l'orgue interpretat meravellosament i amb un gust exquisit per Willem Jansen. L'instrument, un Silbermann de 1737, té una sonoritat ideal per a aquesta música, el mateix que passa amb tot l'instrumentari aquí convocat. Però allò més important que és la interpretació en sí - recordem allò que va dir una vegada Frans Brüggen: "El més important no és que els instruments siguin originals, sinó que les idees siguin originals" - ens atrapa des del primer moment, però no només en aquest Bach exemplar sinó ja des que comença la primera obra de Graun al primer CD. Una edició molt recomanable.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!