Vivace ma non tanto

Josep Pascual 14-02-2012

Bach-Vivaldi; Concerto Italiano; Rinaldo Alessandrini, dir

Naïve, 2011

-L'any 1997 Il giardino armonico va sorprendre molta gent amb la seva "marxosíssima" versió dels concerts de Brandemburg de Bach. L'empenta, el tremp, la cantabilità, una certa exuberància i una riquesa inventiva i de colors, a més d'un virtuosisme enlluernant, van convèncer molts que des del sud, des de la llum italiana, des de l'extraversió mediterrània, també es podia fer un Bach com cal. Més encara, va ser una mostra de com fer un Bach ple de vitalitat, a més de ser un veritable antídot per als que pateixen del mal (pobrets!) de creure que la música "clàssica" és avorrida. Un xic més prudent i més calmat, Rinaldo Alessandrini al capdavant del magnífic Concerto Italiano es va atrevir amb aquestes sis obres mestres bachianes vuit anys després que ara ens torna a visitar de nou i aquí tenim un Bach genuïnament italià encara, però, ben segur que apte ja per a tots els públics, un Bach en el qual fins el germànic més exigent podria reconèixer que "allò" és realment música de Bach. I aquesta és la versió que ens ofereix aquest estoig, que també ens porta un Vivaldi més serè i reposat que altres i que, com en el cas del Bach que ens proposen pot ser - més encara, hauria de ser - acceptat per tothom. La bellesa i la pulcritud, el rigor i la vitalitat, els trobem tant en aquest Bach lluminós, però no trepidant com el d'Il giardino armonico, que és com el Vivaldi que ens proposen, amb una clara connexió germànica des d'una perspectiva interpretativa. De fet, som davant d'un diàleg Bach-Vivaldi, és a dir, música germànica-música italiana, tot i que, com a rigorosos intèrprets que són els músics convocats en aquests enregistraments per a donar vida a aquesta música, mai no els confonen. El diàleg a què ens referim presideix cadascun dels sis CDs que avui presentem - tots ells ja prou coneguts ja que parlem de reedicions - però hi ha un cas molt especial: el CD titulat Concerti italiani, en què el Concert italià de Bach, original per a clavecí sol, podem escoltar-lo en una esplèndida orquestració per a violí, cordes i continu. No és el primer intent en aquest sentit i cal que ens referim a un intent no prou reeixit i del tot oblidable però que esmentem per haver aparegut recentment (2008) al segell Atma: la versió per a clavecí i orquestra de Yoav Talmi, que sorprèn - negativament - pel seu manifest desconeixement de l'estructura d'un genuí concert barroc d'estil italià - més justament encara, venecià - insospitada en un músic de la seva talla. Alessandrini, l'autor de l'orquestració que escoltem aquí, ens proposa un rigorós i alhora fresc treball de restauració i es deixa estar de fantasies que no duen enlloc. I així tenim una versió orquestral com la que batega a l'original clavecinístic. Tot un encert. També trobem aquest diàleg al CD centrat en música per a clavecí de Bach de clara ascendència italiana meravellosament interpretat per Allesandrini com a solista absolut. I és que, en fi, tot el que ens ofereix aquest estoig és una veritable delícia. No enlluernarà tant com Il giardino armonico però també és irresistible i ple de musicalitat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!