El trio carismàtic del ragga de Sants

Gemma Solés 28-08-2008

Pirat´s Sound Sistema

Fem un cop d'ull al vostre myspace, i el mirem quan el mirem sempre hi han bastants de concerts programats. Quin és el secret de la Pirata per mantenir-se a peu de combat des de fa tant de temps i no davallar?
Doncs realment el secret es limitar una mica el nombre de concerts que fem a l’any. No volem forçar la maquina, tots tenim altres coses a fer i anem poc a poc fent els concerts que ens hem marcat al principi de l’any. Es difícil mantenir un equilibri igual per tots, hi ha moments difícils i molt bons moments, com a tota família.

Tinc entès que la Pirata va començar amb els dos deejays (Rodrigo i Soto) i després vareu incorporar al dj Merey que fa la funció de selector. Com us vau trobar entre vosaltres i com va sorgir aquest projecte?
Be realment la pirata va començar amb altre gent amb qui ens ajuntàvem per compartir tardes musicals de reggae i punxar en algunes festes. Al Merey ja el vam incorporar quan la cosa anava mes en serio i necessitàvem un bon Dj darrera que portes la maquina instrumental.

Des de fa uns anys cap aquí hi està havent un ressorgiment del català a la música produïda al nostre país que potser no es veia des d'aquella onada amb grups com Els Pets, Sopa de Cabra... Us sentiu identificats amb aquesta mena de grups? Creieu que compartiu un mateix públic?
Això no ho sabrem mai si es el mateix públic o no perquè ja han pasta mes de 15 anys d’aquella onada. La situació ara esta mes normalitzada, hi ha molts mes grups cantant en català i han aparegut bandes que ho fan en els seus estils ben diferenciats. Era un procés normal, cada cop suposo que la cosa anirà mes cap a una normalitat en el fet de cantar en català i així aquest fet deixi de ser un pregunta pels grups que ho fem. Ningú els hi pregunta als grups castellans perquè canten en castellà o als grups anglesos perquè ho fan en la seva llengua.

Seguint la pregunta anterior, teniu algun referent musical dins la música catalana com pugui ser Lluís Llach, Jaume Sisa...?
Jo personalment sempre tindre els Skatala. (somriure)

Sé que heu estat molt criticats en algunes ocasions pel fet de cantar en un català que s'ha titllat de massa “xava”. Tot i que són mers formalismes, ja que el que importen són les lletres en molts dels vostres temes, a vegades es fa certament estranya la vostra pronunciació per la gent que no és de Barcelona, com és el meu cas. Sabem que la llengua és viva ja que contínuament sofreix canvis, però potser el català de Barcelona és el que n'ha sofert més i amb més rapidesa degut als alts nivells d'immigració, que han causat que les vocals neutres s'anessin eliminant progressivament. Què podríeu dir als vostres detractors respecte a aquest fenomen? Quines diferències hi hauria entre el català de la Pirata i l'anglès de qualsevol grup de ragga que està dominat per l'argot “de barriada”? Tu mateixa t’has respost al final de la teva pregunta. Viatjant per Occitània ens hem trobat que als occitans se'ls hi deia que cantaven en Patois; una manera de desprestigiar la seva llengua. A Bob Marley els anglesos també l’acusaven de cantar malament en angles. Nosaltres tenim accent xava perquè es la nostra manera de parlar. No ens en amaguem i encara que si tens raó que al principi la gent ens ho critiques, després la cosa perd importància i la gent ho accepta com qualsevol manera de parlar que hi ha per tot el nostre país.

Anar a un dels vostres concerts és assistir a un bombardeig constant de festa, diversió, simpatia i bon rotllo. A banda també cauen bombes ideològiques per totes bandes en les vostres cançons i la gent s'arriba a sentir molt identificada amb temes d'actualitat com l'especulació immobiliària, la repressió policial, la guerra... Creieu que el fet de parlar de temes polítics de tanta actualitat influencia l'opinió pública? De quina manera voldríeu influenciar al públic si així fos? Quins canvis us agradaria protagonitzar o almenys veure de prop a nivell de la ciutat, per ja no dir de Catalunya o del món?
Be això es un tema difícil perquè les lletres de les cançons no deixen de ser lletres. Es cert que a vegades una lletra ens pot superar a tots i esdevé referents. La musica sempre ha marcat en la societat, es inevitable, la gent marca molts cops els musics com referents i fins i tot idolatra. Jo personalment no m’agrada aquesta posició, crec que la gent hauria d’acceptar les cançons com cançons, com simples opinions musicals d’una persona que els expressa a sobre un escenari.

El fet d'aprofitar bases d'alguns temes per fer-ne remakes o temes nous és quelcom molt típic de la música jamaicana. De quina manera continueu lligats a la música jamaicana actual o no? I a la més clàssica? Quina és la influència nord-americana en la vostra música?
Sempre estem escoltant musica nova i musica vella. EL Merey es un malalt de comprar nous vinils i punxar-los en directe. Escoltem molta musica de tota mena però ara mateix destacaria el reggae que s´està fent a alemanya.

Com es rep l'arribada del català a països com França, on la única llengua reconeguda, tot i existir ciutadans de parla basca, és el francès? A quans països més d'Europa heu actuat? Us agradaria tocar a altres països fora de la comunitat europea? Aprofiteu per llençar un reclam!
A llocs com França i Alemanya han rebut magníficament no tant sols el fet de cantar en català sinó també el fet de que ens considerem exclusivament catalans. Llàstima que no ens hi haguem trobat en la mateixa situació a altres indrets.

De quina manera facilita la Generalitat la promoció de la música en català en el nostre país i a fora? Creieu que si cantéssiu en anglès, francès o castellà tindríeu el mateix èxit?
No en tinc gaire idea perquè aquests temes al finals els ha portat sempre els nostres companys de Propaganda Pel Fet. Si que sé que hem rebut alguna subvenció per fer els vídeos clips de música catalana. Sempre es una ajuda però clar queda encara molt camí per estar al nivell europeu com a músics. No hi ha una legislació adequada per dedicar-te a la professió de music

El teatre Grec és un dels enclaus més bonics i que millor sonen de tota la ciutat de Barcelona, heu pogut tocar a altres llocs similars? Creieu que s'hauria de facilitar als músics joves l'accés a sales de més prestigi com pugui ser l'Auditori o el Palau de la Música per exemple, per tal de poguer sortir del cercle festes de poble-festivals-bars de mala mort?
Be, jo recordo un escenari immillorable a les festes alternatives de l’eixample que vam tocar just davant la sagrada família i era un escenari tan impressionant com el GREC. Crec que als musics joves el que s’hauria de facilitar es la possibilitat de tenir locals d’assaig mes barats o gratis per poder començar ja que son els moments mes difícils on no hi ha quartos ni tens gaire idea de quins camins seguir.

Ja per acabar m’agradaria felicitar-vos per la vostra gairebé frenètica activitat pel que fa als directes i demanar-vos que m’anomenéssiu algun grup i/o cantautor/a català que admireu o que us agradi lo suficient per fer-lo constar en aquesta entrevista.
Sempre es un plaer per nosaltres poder gaudir dels nostres companys de batalla: des dels col·laboradors habituals dels nostres discos com Kinky coocoo´s, Marc serrats, obrint pas, en Héctor amb qui compartim escenari molts cops i una llarga llista com amb els companys d’aventures de la gossa sorda, en Feliu Ventura, en Cesk Freixes, Answer i molts altres cadascú en els seu estil concret.

Moltes gràcies a tots tres. Us desitjo molta sort i espero que ens veiem molt aviat!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!