Francis Lai

Roger Julià-Satorra 16-03-2006

Compositor francès

Francis Lai és un dels compositors francesos més significants de la segona meitat del segle XX. La seva producció és essencialment cinematogràfica i de cançons. Entre la seva cinematografia cal destacar “Love Story”, pel·lícula amb la qual l’any 1970 va guanyar l’Oscar a la millor banda sonora, a més d’ “Un home i una dona”, “Viure per viure”, “Emmanuelle 2”, “Bilitis” i “Els uns i els altres”, bandes sonores de les quals s’han venut milions de còpies de cada una, i més de 100 pel·lícules més. És compositor de més de 600 cançons, algunes de les quals han estat enregistrades per intèrprets internacionals com Elton John, Tom Jones i Andy Williams, i intèrprets francesos com Yves Montand, Édith Piaf i Pierre Barouh. Va inventar l’acordió elèctric i el 1974 el va donar a conèixer al món com a solista de la Royal Philarmonic Orchestra a Londres.

Escoltant la teva música puc sentir moltes influències de Jobim
Si ho pots sentir és que ha d’haver-hi una bona raó! Jobim va ser un gran compositor. Entre el 1964 i 65 vaig conèixer la música brasilera quan Pierre Barouh, lletrista d’”Un home i una dona”, em va fer escoltar els grans compositors d’aquella època com ara Vinicius de Moraes i Baden Powell. Vaig tocar l’acordió amb ells. També tinc una gran devoció pels clàssics, sobretot els russos com Stravinsky, Prokofiev... Però a mi m’agrada tota la música, Miles Davis, Charlie Parker, tota la nova generació.

Vaja, un bon ventall d’autors, brasilers, russos, americans...
Fa poc un director anglès em va trucar per a fer música índia per a la seva pel·lícula, amb instruments tradicionals.

Música índia?
Si compons música per a cinema, se’t pot demanar de compondre moltes coses, no només el que estàs habituat a fer sinó també coses que no tinguin res a veure amb la teva cultura. S’ha de tenir una educació molt forta i àmplia en estils. Ha d’haver-hi certes coses amb què has d’estar familiaritzat.

I d’on treus la inspiració?
La música forma part de l’equip junt amb la imatge. Cada pel·lícula té una història diferent, i aquesta és la que m’inspira, tal com me l’explica el director. Per exemple, amb Claude Lelouch, primer ell m’explica la història i seguidament jo componc la música, sense veure les imatges, amb la història ja és suficient.

Això no és gens usual
Ja ho sé, normalment sempre és el rodatge primer i després la música. Però amb ell sempre componc la música abans de rodar la pel·lícula. No componc i després dono la música al director perquè l’aprovi, sinó que directament entrego el producte final, tot gravat i mesclat, i aleshores fa servir la meva música mentre roda, mentre els actors estan actuant. És una manera de treballar molt diferent de la tradicional. Així hem fet 32 pel·lícules junts, entre altres “Un home i una dona”.

Quin instrument fas servir per a compondre?
Bàsicament utilitzo un instrument que vaig idear i que tinc fet a mida. Es tracta d’un teclat amb les tecles disposades com les d’un acordió. Cada cop que surt un nou sintetitzador al mercat en rebo un directament de la casa fet per a mi, amb el meu sistema. Aleshores ho connecto al seqüenciador i utilitzo sintetitzadors i samplers. Les possibilitats que tens amb un teclat d’acordió són molt més grans que amb un de piano. Per exemple, pots tocar un acord disposat dins de tres octaves en una sola mà mentre que amb un piano només en pots abastar una.

Amb l’acordió vas rodar per tot França
Quan era jove vaig tocar molta música de ball, passos dobles per a la gent gran, rock-and-roll per als joves, músiques de totes les influències. Vaig tocar a tots els casinos de la costa Est, a la Riviera, París... Estic segur que no escriuria de la mateixa manera si utilitzés un teclat normal amb tecles blanques i negres. La meva inspiració està unida a aquestes petites tecles de l’acordió!

És a dir, que la teva escola va ser l’escenari
Un dia estàvem tocant a la Riviera, el percussionista es va posar malalt i vaig haver de tocar la bateria i les percussions. Jo no en sabia, però ho havia de fer perquè no teníem percussionista i ho vaig fer.

Com vas esdevenir compositor de cinema?
Jo aleshores componia i acompanyava Èdith Piaf. Gràcies a treballar amb ella vaig trobar Pierre Barouh, que em va presentar Claude Lelouch. Barouh era actor i lletrista, i aleshores era autor de la primera pel·lícula que estava fent Lelouch, anomenada “La noia i la pistola”.

“La noia i la pistola”?
Sí, pel que sé, després de rodar va cremar la pel·lícula. Ningú no l’ha vista mai, la va destruir. Així és com ens vam conèixer. Després d’això vam treballar en “Un home i una dona” on jo hi vaig compondre la música.

Que s’han venut 5 milions de còpies del disc!
Sí, aquesta pel·lícula ens va portar a la fama. Al principi cap discogràfica volia editar la música ja que deien que ningú no la podria ballar perquè hi ha molts canvis de compàs. Aleshores Pierre Barouh, Claude Lelouch i jo vam crear una editorial per a publicar-la. Després que la pel·lícula guanyés al Festival de Cine de Cannes, totes les editorials volien publicar la meva cançó. Els dèiem: “Adéu!”.

Quina melodia més memorable!
M’encanta quan els directors surten del meu estudi cantant la melodia que els he compost, això significa que no està tan malament. La recorden, per tant és un bon senyal.
És molt important trobar una bona melodia, que sigui fàcilment reconeixedora. Normalment la gent només veu les pel·lícules un sol cop, això vol dir que si la melodia no és recordable, no s’emetrà per la ràdio. Així doncs, només tens una sola oportunitat d’una hora i mitja per aconseguir que la música s’emeti. La gent ha de poder xiular la melodia quan surt del cine.

Sona com una bona recepta
Crec fermament amb una melodia, una línia forta, un tema amb unitat que et portarà molt més endavant, que intentar enganxar petits trossets de peces. S’ha de tenir una veu pròpia, jo en diria una empremta que defineix qui ets i com ets entès. D’aquesta manera, quan l’audiència sent la música sempre sabrà que ets tu.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!