Ingrid Bartz, noms propis

Paloma Báscones 01-06-2006

Ingrid Bartz, excel·lent mezzosoprano nascuda a Aachen, estudià cant al Conservatori de Colònia (Musikhochschule Köln) i després amb Juliette Bise-Delnon a Berna i amb Edith Mathis i Brigitte Fassbaender. Ja com estudiant aconseguí molts contractes d’invitada al Teatre d’Aachen i més endavant obtingué un contracte fix al Badisches Staatstheater Karlsruhe. Finalment, des de 1993 és solista a l’Òpera de Bonn. A més de les diverses representacions operístiques tant a Alemanya com a l’estranger, així com a radio i televisió, cal destacar la seva meravellosa interpretació liederística, sent les seves preferències els romàntics, postromàntics i la Nova Escola de Viena. Altament recomanable la seva producció discogràfica de Lieder de Gustav Mahler, Johannes Brahms i Richard Wagner, amb Heinz Walter Florin al piano – VA48-97001.

Diumenge a la tarda, a la seva casa de Wolperath, mentre cuina acompanyada d’una de les seves filles, Ingrid Bartz ens explica que el seu menjar preferit és sempre allò que està cuinant en aquell moment.

Hi trobes alguna cosa musical cuinant?
Mmm... sí, el que es refereix a la composició, la perfecció que es busca en la música també succeeix en la manera com es cuina, es compon amb aliments, són importants els colors, ha de tenir un bon aspecte, no és suficient que tingui un bon gust.
No m’agrada el soroll a la cuina, penso que l’ambient en combinar els ingredients es copsa en el menjar. Si estic de mala lluna prefereixo no cuinar, tinc receptes ràpides perquè no m’agrada cuinar atabalada. A la cuina pots disposar dels mateixos ajudants que en la música, pots cuinar música amb àngels, tot és energia, transformació de energia, funciona tant per a la música com per a la cuina i com a tot en la vida (taral·leja).

Un llibre
“Dein Wille Geschehe Jetzt“ de Suzanne Uswald (que la teva voluntat sigui ara).

El teu rol favorit
El Compositor d’“Ariadne auf Naxos” de Richard Strauss, en general els papers masculins o “de pantalons” com Octavien del “Rosencavallier”, Hansel de “Hansel i Gretel”, Querubino de “Le Nozze di Figaro” i, per descomptat , la Rosina de “Il Barbiere di Siviglia”.

La teva fita en la vida
Ser una amb Déu i el món.

Musicalment, consideres que has assolit tot el que volies?
No. Hi ha moments, com quan treballo amb la Cristina (Cristina Scheuermann-Maison, la seva pianista), en què hi ha una total comprensió, unitat, fruïm juntes. Si més no, a l’òpera és molt difícil aconseguir aquesta unitat, perquè hi ha molts factors que intervenen, des de la relació amb els companys fins a les dificultats musicals que sorgeixen de l’escena (algunes posades d’escena dificulten la coordinació orquestra-cantants), els diferents directors, tempos, etc. Hi ha molt poques ocasions a la vida d’un cantant on s’aconsegueix aquesta unitat.

Un cantant líric
Juan Diego Flórez. És el meu somni compartir escenari alguna vegada amb ell, potser no passi mai…

Una cantant
Cecilia Bartoli.

Professió – Família. Amb quatre fills ha de ser difícil de conjugar.
Moltes vegades a la meva vida he tingut càrrec de consciència perquè el tema no estava ben organitzat. Quan vaig poder tenir ajuda a casa, amb els nens va ser molt més senzill, però els meus fills grans han sofert per les condicions d’aquells temps, quan cada contracte en un altre teatre d’òpera era un problema. Al teatre els horaris són irregulars i els nens necessiten un ritme. És a dir, es pot, però s’ha d’organitzar bé, és important que sempre hi hagi algú a casa.
(L’entrevista continua dimecres a la nit, a la xemeneia, amb la família reunida)

Música contemporània. Penses que se’n fa suficient a Köln i a Bonn?
En la nostra temporada (Bonn) es programa sempre alguna obra nova; tinc la impressió que en els concerts es programa música contemporània amb gust i sovint. Penso que en altres regions hi ha una mena de rebuig per part del públic i per tant no es programa. A Köln i a Bonn existeix un públic “culte” per aquesta música.

Quina és la teva relació amb la música contemporània com a cantant?
Penso que quan un interpreta música contemporània s’obren les oïdes i és més fàcil tornar al que és tradicional; un s’obre a altres sons, idiomes, es torna més flexible. Personalment, excepte comptades ocasions, no m’he sentit a gust fent música contemporània, perquè sovint és molta feina sense sentit; no hi ha massa bons compositors actuals i la música moltes vegades és per tenir-la al calaix. Per a mi la música no ha de fer mal en la veu.

Què hi ha del Sprechgesang (cant-narració)?
Amb la meva veu no puc, hi ha especialistes per fer això, si em dediqués a fer-ho hauria d’oblidar-me de Mozart i el bell canto.

Mahler o Strauss?
Tots dos. Tant Mahler com Strauss s’han preocupat molt pel text en les seves composicions. Sigui Rückert per Mahler o Hugo von Hoffmanstahl per Strauss, ells han sabut combinar poesia i música d’una manera genial. Tots dos han aconseguit brillantment imatges, colors… En la seva música s’hi poden veure aquells ambients vienesos, es pot cavalcar, volar… Componien música que més tard es va senyalar com “programàtica”.

T’agrada la poesia?
Molt. Hesse, Rilke…

Tens algun projecte en ment?
“Das Lied von der Erde geht mir nicht aus dem Kopf“ (La Cançó de la Terra no me la puc treure del cap).

Schuszstück

Der Tod ist Gross
Wir sind die Seinen
Lachenden Munds
Wenn wir uns mitten im Leben meinen,
Wagt er zu weinen
Mitten in uns
Reiner Maria Rilke



(Peça final. “La Mort és gran/ Som la seva/ Boca somrient/ Quan ens creiem a dintre de la vida/ Comença a plorar/ a dintre nostre”)
Paloma Báscones

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!